Santa Isabel, abadessa
Santa Isabel, abadessa
Filla d’una nombrosa i religiosa família, als dotze anys la van portar al monestir de Schönau (Renània alemanya), perquè s’eduqués, i d’allí li va venir la seva vocació religiosa, vestint als divuit anys l’hàbit de benedictina. Malalta, depressiva es refugià en el consol dels textos bíblics i també l’ajudà que el seu germà Egbert (“espasa brillant”) es fes monjo del monestir masculí veí de Schönau. Als 28 anys fou elegida abadessa i deixà escrites les seves visions i èxtasis místics. Va morir el 18 de juny de 1164 als 35 anys.
- Sants Marc i Marcel·lià, màrtirs en la persecució de l’emperador Dioclecià, als quals els va agermanar el sofriment. A Roma, al cementiri de Balbina, a la Via Ardeatina (~ 304).
- Sant Leonci, soldat, que pels atroços turments soferts a la presó va arribar a la corona del martiri. A Trípoli, de Fenícia (s. IV).
- Sants Ciríac i Paula, màrtirs. A l'Àfrica (~ s. IV).
- Sant Amand, bisbe, que va instruir en la doctrina de la veritat i va batejar a sant Paulí de Noia, qui, al seu torn, lloà al bisbe. A Bordeus, a l’Aquitània (s. V).
- Sant Calòger, eremita. A la muntanya Cronio (ara Gemmariario), prop de les termes de Selinunte, a Sicília occidental (~ s. V).
- Santa Isabel, abadessa, cèlebre per la seva observança de la vida monàstica. A Schönau, a la Renània, a la Germania (1164).
- Beata Hosanna Andreasi, verge, que va vestir l'hàbit de les Germanes de Penitència de Sant Domènec i va harmonitzar les ocupacions seculars amb la contemplació de Déu i l'exercici de les bones obres. A Màntua, a la Llombardia (1505).
- Sant Gregori Barbarigo, bisbe, que va instituir un seminari per clergues, va ensenyar el catecisme als nens en la seva pròpia llengua, va mantenir col·loquis amb el clericat i va obrir escoles, mostrant-se liberal amb tots i exigent amb si mateix. A Pàdua, a la regió de Venècia (1697).







