18 DE JUNY

Sant Gregori Barbarigo, bisbe i cardenal

Sant Gregori Barbarigo, bisbe i cardenal

Gregori Barbarigo va ser primer secretari de l’ambaixador venecià que va participar en la pau de Westfalia (1648). El 1653, però, viatja a Roma i el cardenal Chigi li aconsella que estudiï dret i s’ordeni de prevere (1655). Quan el cardenal és nomenat bisbe de Roma (Alexandre VII) el crida al seu costat, i ell hi viurà sempre austerament. Es va desviure en la pesta del 1656, com també quan va ser nomenat bisbe de Bèrgam (1657) i cardenal (1660), animant a la reforma que el Concili de Trento havia propugnat. Va tenir, però, els seus opositors, que no volien tantes reformes en els seminaris, en la catequesi, en la pastoral. Va morir el 18 de juny de 1697 i fou canonitzat el 26 de maig del 1960.

  1. Sants Marc i Marcel·lià, màrtirs en la persecució de l’emperador Dioclecià, als quals els va agermanar el sofriment. A Roma, al cementiri de Balbina, a la Via Ardeatina (~ 304)
  2. Sant Leonci, soldat, que pels atroços turments soferts a la presó va arribar a la corona del martiri. A Trípoli, de Fenícia (s. IV).
  1. Sants Ciríac i Paula, màrtirs. A l’Àfrica (~ s. IV).
  1. Sant Amand, bisbe, que va instruir en la doctrina de la veritat i va batejar a sant Paulí de Noia, qui, al seu torn, lloà al bisbe. A Bordeus, a l’Aquitània (s. V).
  1. Sant Calòger, eremita. A la muntanya Cronio (ara Gemmariario), prop de les termes de Selinunte, a Sicília occidental (~ s. V).
  1. Santa Isabel, abadessa, cèlebre per la seva observança de la vida monàstica. A Schönau, a la Renània, a la Germania (1164).
  2. Beata Hosanna Andreasi, verge, que va vestir l’hàbit de les Germanes de Penitència de Sant Domènec i va harmonitzar les ocupacions seculars amb la contemplació de Déu i l’exercici de les bones obres. A Màntua, a la Llombardia (1505).
  3. Sant Gregori Barbarigo, bisbe, que va instituir un seminari per clergues, va ensenyar el catecisme als nens en la seva pròpia llengua, va mantenir col·loquis amb el clericat i va obrir escoles, mostrant-se liberal amb tots i exigent amb si mateix. A Pàdua, a la regió de Venècia (1697).

AAl juny la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com el puny.

AAl juny la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com el puny.