Santa Isabel, abadessa

Santa Isabel, abadessa

Filla d’una nombrosa i religiosa família, als dotze anys la van portar al monestir de Schönau (Renània alemanya), perquè s’eduqués, i d’allí li va venir la seva vocació religiosa, vestint als divuit anys l’hàbit de benedictina. Malalta, depressiva es refugià en el consol dels textos bíblics i també l’ajudà que el seu germà Egbert (“espasa brillant”) es fes monjo del monestir masculí veí de Schönau. Als 28 anys fou elegida abadessa i deixà escrites les seves visions i èxtasis místics. Va morir el 18 de juny de 1164 als 35 anys.

1. Sants Marc i Marcel·lià, màrtirs en la persecució de l’emperador Dioclecià, als quals els va agermanar el sofriment. A Roma, al cementiri de Balbina, a la Via Ardeatina (~ 304).
2. Sant Leonci, soldat, que pels atroços turments soferts a la presó va arribar a la corona del martiri. A Trípoli, de Fenícia (s. IV).
3. Sants Ciríac i Paula, màrtirs. A l'Àfrica (~ s. IV).
4. Sant Amand, bisbe, que va instruir en la doctrina de la veritat i va batejar a sant Paulí de Noia, qui, al seu torn, lloà al bisbe. A Bordeus, a l’Aquitània (s. V).
5. Sant Calòger, eremita. A la muntanya Cronio (ara Gemmariario), prop de les termes de Selinunte, a Sicília occidental (~ s. V).
6. Santa Isabel, abadessa, cèlebre per la seva observança de la vida monàstica. A Schönau, a la Renània, a la Germania (1164).
7. Beata Hosanna Andreasi, verge, que va vestir l'hàbit de les Germanes de Penitència de Sant Domènec i va harmonitzar les ocupacions seculars amb la contemplació de Déu i l'exercici de les bones obres. A Màntua, a la Llombardia (1505).
8. Sant Gregori Barbarigo, bisbe, que va instituir un seminari per clergues, va ensenyar el catecisme als nens en la seva pròpia llengua, va mantenir col·loquis amb el clericat i va obrir escoles, mostrant-se liberal amb tots i exigent amb si mateix. A Pàdua, a la regió de Venècia (1697).