14 D’ABRIL
San Pedro González Telmo

Dia 14 d’abril, DIVENDRES DINS L’OCTAVA: Sant Pere González Telmo, prevere
Pere Gonzàlez Telmo, conegut com sant Telm (diferent del sant Elm del 2 de juny), nasqué a Frómista (Palència), el 1185. De bona família, fou educat pel seu oncle canonge i estudià a la Universitat de Palència. Ja canonge de la catedral li agradava el luxe i l’ostentació, però una caiguda, també ostentosa davant la gent, des d’un cavall, li va fer replantejar radicalment la seva vida. Renuncià a les dignitats i entrà en l’orde dominica, dedicant-se a la predicació per terres de Galícia i nord de Portugal, especialment entre els mariners; alhora que promogué diverses obres d’utilitat pública com ara la construcció de ponts sobre els rius. Morí a Tuy l’any 1249, i és considerat patró de la gent del mar. El seu culte fou confirmat el 13 de desembre de 1741.
1. Sants Tiburci, Valerià i Màxim, màrtirs. A Roma, al cementiri de Pretextat, a la via Àpia (data incerta).
2. Santes màrtirs Berenice i Prosdoca, verges. Juntament amb la seva mare Domnina, en temps de persecució, per evitar aquells que volien atemptar contra la seva puresa, cercant remei en la fugida, van trobar finalment el martiri en ser llançades a un riu. A Antioquia, Síria (s. IV).
3. Sant Frontó, abat. Juntament amb setanta companys, es va retirar al desert. Al desert de Nítria, Egipte (~ s. IV).
4. Sant Asac, bisbe. Considerat com a deixeble de sant Patrici i primer bisbe de l’Església d’Irlanda. A Elphin, Irlanda (s. V).
5. Santa Tomaides, màrtir. A Alexandria, Egipte (476).
6. Sant Lambert, bisbe. Abans havia estat monjo i abat del monestir de Fontanelle. A Lió, França (~ 688).
7. Sant Joan, bisbe, que es va dedicar a ajudar els pobres i a la santificació del clergat. A Montemarano, de la Campània (s. XI/XII).
8. Sant Bernat, abat. Va portar una vida eremítica en boscos i a l’illa Chausey. Va ser mestre insigne del gran nombre de deixebles que l’anaven a veure, als quals encaminava cap a la perfecció evangèlica. Al monestir de Tiron, al costat de Chartres, França (1117).
9. Sant Benet. Quan era adolescent, exercia de pastor, fins que es va traslladar a aquesta ciutat i es va dedicar, amb l’ajuda del prebost, a construir un pont sobre el Roine, molt útil per als ciutadans. A Avinyó, França (1184).
10. Beat Pere Gonzàlez, anomenat vulgarment “Telm”, prevere de l’orde dels Predicadors. Va tractar de ser tan humil com abans havia desitjat la glòria, i es va dedicar a ajudar els més humils, sobretot mariners i pescadors. A Tui, Galícia (1246).
11. Santa Liduvina, verge. Per la conversió dels pecadors i l’alliberament de les ànimes, va suportar durant tota la vida malalties del cos, confiada només en Déu. A Schiedam, Gueldre (1433).
12. Beata Isabel Calduch Rovira, verge de l’orde de Clarisses Caputxines i màrtir. En temps de persecució contra la fe va morir per Crist. Al poble de Les Coves de Vinromà, prop de Castella (1936).
► “Els focs de Sant Elm, el mariner tem”: Els focs de Sant Elm són unes petites guspires que apareixen durant les tempestes sobre objectes punxeguts, com són els arbres, els pals de la llum o els pals d’un vaixell.
Día 14 de abril, VIERNES DENTRO DE LA OCTAVA: San Pedro González Telmo, sacerdote
Pedro González Telmo, conocido como san Telmo (diferente del san Elmo del 2 de junio), nació en Frómista (Palencia), en 1185. De buena familia, fue educado por su tío canónigo y estudió en la Universidad de Palencia. Ya canónigo de la catedral le gustaba el lujo y el alarde, pero una caída, también ostentosa ante la gente, desde un caballo, le hizo replantear radicalmente su vida. Renunció a las dignidades y entró en la orden dominica, dedicándose a la predicación por tierras de Galicia y norte de Portugal, especialmente entre los marineros; a la vez que promovió diversas obras de utilidad pública como la construcción de puentes sobre los ríos. Murió en Tuy en 1249, y es considerado patrón de la gente del mar. Su culto fue confirmado el 13 de diciembre de 1741.
1. Santos Tiburcio, Valeriano y Máximo, mártires. En Roma, en el cementerio de Pretextado, en la vía Apia (fecha incierta).
2. Santas mártires Berenice y Prosdoca, vírgenes. Junto con su madre Domnina, en tiempos de persecución, para evitar aquellos que querían atentar contra su pureza, buscando remedio en la fuga, encontraron finalmente el martirio al ser arrojadas a un río. En Antioquía, Siria (s. IV).
3. San Frontón, abad. Junto a setenta compañeros, se retiró al desierto. En el desierto de Nitria, Egipto (~ s. IV).
4. San Asac, obispo. Considerado como discípulo de san Patricio y primer obispo de la Iglesia de Irlanda. En Elphin, Irlanda (s. V).
5. Santa Tomáide, mártir. En Alejandría, Egipto (476).
6. San Lamberto, obispo. Antes había sido monje y abad del monasterio de Fontanelle. En Lyon, Francia (~ 688).
7. San Juan, obispo, que se dedicó a ayudar a los pobres ya la santificación del clero. En Montemarano, de la Campania (s. XI/XII).
8. San Bernardo, abad. Llevó una vida eremítica en bosques y en la isla Chausey. Fue maestro insigne del gran número de discípulos que iban a verle, a los que encaminaba hacia la perfección evangélica. En el monasterio de Tiron, junto a Chartres, Francia (1117).
9. San Benito. Cuando era adolescente, ejercía de pastor, hasta que se trasladó a esta ciudad y se dedicó, con la ayuda del preboste, a construir un puente sobre el Ródano, muy útil para los ciudadanos. En Aviñón, Francia (1184).
10. Beato Pedro González, llamado vulgarmente “Telmo”, presbítero de la orden de los Predicadores. Trató de ser tan humilde como antes había deseado la gloria, y se dedicó a ayudar a los más humildes, sobre todo marineros y pescadores. En Tui, Galicia (1246).
11. Santa Liduvina, virgen. Por la conversión de los pecadores y la liberación de las almas, soportó durante toda la vida enfermedades del cuerpo, confiada sólo en Dios. En Schiedam, Gueldre (1433).
12. Beata Isabel Calduch Rovira, virgen de la orden de Clarisas Capuchinas y mártir. En tiempo de persecución contra la fe murió por Cristo. En el pueblo de Les Coves de Vinromà, cerca de Castilla (1936).
► “Agua en abril, granos mil”.