Dia 14 d’abril, DIVENDRES DINS L’OCTAVA: Sant Pere González Telmo, prevere

Pere Gonzàlez Telmo, conegut com sant Telm (diferent del sant Elm del 2 de juny), nasqué a Frómista (Palència), el 1185. De bona família, fou educat pel seu oncle canonge i estudià a la Universitat de Palència. Ja canonge de la catedral li agradava el luxe i l’ostentació, però una caiguda, també ostentosa davant la gent, des d’un cavall, li va fer replantejar radicalment la seva vida. Renuncià a les dignitats i entrà en l’orde dominica, dedicant-se a la predicació per terres de Galícia i nord de Portugal, especialment entre els mariners; alhora que promogué diverses obres d’utilitat pública com ara la construcció de ponts sobre els rius. Morí a Tuy l’any 1249, i és considerat patró de la gent del mar. El seu culte fou confirmat el 13 de desembre de 1741.

1. Sants Tiburci, Valerià i Màxim, màrtirs. A Roma, al cementiri de Pretextat, a la via Àpia (data incerta).

2. Santes màrtirs Berenice i Prosdoca, verges. Juntament amb la seva mare Domnina, en temps de persecució, per evitar aquells que volien atemptar contra la seva puresa, cercant remei en la fugida, van trobar finalment el martiri en ser llançades a un riu. A Antioquia, Síria (s. IV).

3. Sant Frontó, abat. Juntament amb setanta companys, es va retirar al desert. Al desert de Nítria, Egipte (~ s. IV).

4. Sant Asac, bisbe. Considerat com a deixeble de sant Patrici i primer bisbe de l’Església d’Irlanda. A Elphin, Irlanda (s. V).

5. Santa Tomaides, màrtir. A Alexandria, Egipte (476).

6. Sant Lambert, bisbe. Abans havia estat monjo i abat del monestir de Fontanelle. A Lió, França (~ 688).

7. Sant Joan, bisbe, que es va dedicar a ajudar els pobres i a la santificació del clergat. A Montemarano, de la Campània (s. XI/XII).

8. Sant Bernat, abat. Va portar una vida eremítica en boscos i a l’illa Chausey. Va ser mestre insigne del gran nombre de deixebles que l’anaven a veure, als quals encaminava cap a la perfecció evangèlica. Al monestir de Tiron, al costat de Chartres, França (1117).

9. Sant Benet. Quan era adolescent, exercia de pastor, fins que es va traslladar a aquesta ciutat i es va dedicar, amb l’ajuda del prebost, a construir un pont sobre el Roine, molt útil per als ciutadans. A Avinyó, França (1184).

10. Beat Pere Gonzàlez, anomenat vulgarment “Telm”, prevere de l’orde dels Predicadors. Va tractar de ser tan humil com abans havia desitjat la glòria, i es va dedicar a ajudar els més humils, sobretot mariners i pescadors. A Tui, Galícia (1246).

11. Santa Liduvina, verge. Per la conversió dels pecadors i l’alliberament de les ànimes, va suportar durant tota la vida malalties del cos, confiada només en Déu. A Schiedam, Gueldre (1433).

12. Beata Isabel Calduch Rovira, verge de l’orde de Clarisses Caputxines i màrtir. En temps de persecució contra la fe va morir per Crist. Al poble de Les Coves de Vinromà, prop de Castella (1936).

► “Els focs de Sant Elm, el mariner tem”: Els focs de Sant Elm són unes petites guspires que apareixen durant les tempestes sobre objectes punxeguts, com són els arbres, els pals de la llum o els pals d’un vaixell.