Paraules del Cardenal en l’acte commemoratiu del genocidi armeni

Palabras conclusivas del Sr. Cardenal Arzobispo de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la conmemoración del genocidio armenio. Facultad de Teología de Catalunya, 18 de mayo de 2015 Hemos conmemorado el centenario del genocidio armenio. El siglo pasado la humanidad conoció tres grandes tragedias inauditas: la primera, que generalmente es considerada como el “primer genocidio […]

18 May, 2015
Església de Barcelona

Palabras conclusivas del Sr. Cardenal Arzobispo de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la conmemoración del genocidio armenio. Facultad de Teología de Catalunya, 18 de mayo de 2015

Hemos conmemorado el centenario del genocidio armenio. El siglo pasado la humanidad conoció tres grandes tragedias inauditas: la primera, que generalmente es considerada como el “primer genocidio del siglo XX” – como decía la declaración conjunta de Juan Pablo II y Karekin II, de 27 de diciembre de 2001 – que se infligió al pueblo armenio, los asirios, los caldeos y los griegos. Fueron asesinados obispos, sacerdotes, religiosos, mujeres, hombres, ancianos e incluso niños y enfermos indefensos. Fue la oscuridad del mysterium iniquitatis. Como sabemos, las otras dos tragedias han sido el nazismo y el estalinismo.

La familia humana parece que no quiere aprender de sus errores y en un lugar y otro se desencadenan contiendas bélicas, sin tener en cuenta que “la guerra es una locura, una masacre inútil” (Homilía en Redipuglia, 13 de septiembre de 2014).

Con este acto queremos manifestar el afecto de esta Iglesia metropolitana de Barcelona y de esta Facultad de Teología de Catalunya, a vuestro querido pueblo armenio que fue la primera nación cristiana, convertida en el año 301. Un pueblo con una historia bimilenaria y que custodia un admirable patrimonio de espiritualidad y cultura y con un gran espíritu emprendedor.

Para los cristianos el perdón forma parte de la Buena Nueva del Evangelio. Por esto, invocamos – como nos decía el Papa Francisco – “a la Divina Misericordia para que nos ayude a todos, en el amor a la verdad y a la justicia, a curar toda herida y apresurar gestos concretos de reconciliación y de paz entre las naciones que aún no logran llegar a un acuerdo razonable sobre la interpretación de estos triste acontecimientos” (Discurso al Sínodo patriarcal de la Iglesia Armenia-Católica, de 9 de abril de 2015).

Como el Obispo Morgades que denunció el exterminio de armenios, también hoy hemos de tomar mayor conciencia del aumento de la persecución y conculcación de la libertad religiosa de muchos cristianos en diversos países del mundo. Últimamente la persecución y muerte de los cristianos por motivos de su fe ha aumentado un 300%. Son los mártires del siglo XXI.

Nuestros hermanos que dieron su vida en aquella tragedia, de la Iglesia católica armenia y la Iglesia apostólica armenia, realizaron el “ecumenismo de la sangre”, que tiene que dar frutos, ya que como afirmaba Tertuliano, la sangre de los mártires es semilla de nuevos cristianos.

Con afecto ofrezco mi abrazo de fraternidad al pueblo armenio y a los cristianos armenios. Gracias.

 

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Comieron todos y se saciaron.

(Mt 14,13-21)