Paraules del Cardenal en l’acte commemoratiu del genocidi armeni

Palabras conclusivas del Sr. Cardenal Arzobispo de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la conmemoración del genocidio armenio. Facultad de Teología de Catalunya, 18 de mayo de 2015 Hemos conmemorado el centenario del genocidio armenio. El siglo pasado la humanidad conoció tres grandes tragedias inauditas: la primera, que generalmente es considerada como el “primer genocidio […]

18 May, 2015
Església de Barcelona

Palabras conclusivas del Sr. Cardenal Arzobispo de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la conmemoración del genocidio armenio. Facultad de Teología de Catalunya, 18 de mayo de 2015

Hemos conmemorado el centenario del genocidio armenio. El siglo pasado la humanidad conoció tres grandes tragedias inauditas: la primera, que generalmente es considerada como el “primer genocidio del siglo XX” – como decía la declaración conjunta de Juan Pablo II y Karekin II, de 27 de diciembre de 2001 – que se infligió al pueblo armenio, los asirios, los caldeos y los griegos. Fueron asesinados obispos, sacerdotes, religiosos, mujeres, hombres, ancianos e incluso niños y enfermos indefensos. Fue la oscuridad del mysterium iniquitatis. Como sabemos, las otras dos tragedias han sido el nazismo y el estalinismo.

La familia humana parece que no quiere aprender de sus errores y en un lugar y otro se desencadenan contiendas bélicas, sin tener en cuenta que “la guerra es una locura, una masacre inútil” (Homilía en Redipuglia, 13 de septiembre de 2014).

Con este acto queremos manifestar el afecto de esta Iglesia metropolitana de Barcelona y de esta Facultad de Teología de Catalunya, a vuestro querido pueblo armenio que fue la primera nación cristiana, convertida en el año 301. Un pueblo con una historia bimilenaria y que custodia un admirable patrimonio de espiritualidad y cultura y con un gran espíritu emprendedor.

Para los cristianos el perdón forma parte de la Buena Nueva del Evangelio. Por esto, invocamos – como nos decía el Papa Francisco – “a la Divina Misericordia para que nos ayude a todos, en el amor a la verdad y a la justicia, a curar toda herida y apresurar gestos concretos de reconciliación y de paz entre las naciones que aún no logran llegar a un acuerdo razonable sobre la interpretación de estos triste acontecimientos” (Discurso al Sínodo patriarcal de la Iglesia Armenia-Católica, de 9 de abril de 2015).

Como el Obispo Morgades que denunció el exterminio de armenios, también hoy hemos de tomar mayor conciencia del aumento de la persecución y conculcación de la libertad religiosa de muchos cristianos en diversos países del mundo. Últimamente la persecución y muerte de los cristianos por motivos de su fe ha aumentado un 300%. Son los mártires del siglo XXI.

Nuestros hermanos que dieron su vida en aquella tragedia, de la Iglesia católica armenia y la Iglesia apostólica armenia, realizaron el “ecumenismo de la sangre”, que tiene que dar frutos, ya que como afirmaba Tertuliano, la sangre de los mártires es semilla de nuevos cristianos.

Con afecto ofrezco mi abrazo de fraternidad al pueblo armenio y a los cristianos armenios. Gracias.

 

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Al que mucho se le dio, mucho se le reclamará.

(Lc 12,39-48)