Paraules del Cardenal en l’ inauguració de l’exposició d’Antoni Gaudí a Mallorca

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració de l’exposició d’Antoni Gaudí a la Catedral de Mallorca. 28 de juliol de 2014. En la celebració del Centenari Campins-Gaudí, de la restauració del presbiteri de la Catedral de Palma, en el si de la Seu inaugurem una exposició sobre Antoni […]

31 Jul, 2014
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració de l’exposició d’Antoni Gaudí a la Catedral de Mallorca. 28 de juliol de 2014.

En la celebració del Centenari Campins-Gaudí, de la restauració del presbiteri de la Catedral de Palma, en el si de la Seu inaugurem una exposició sobre Antoni Gaudí i la Basílica de la Sagrada Família.

Estem celebrant el Centenari de la mort del gran bisbe mallorquí Pere Campins i Barceló i el final de l’obra de reforma de la Catedral de Mallorca que va realitzar l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet. Amb goig inaugurem aquesta exposició en aquesta commemoració tenint molt present l’especial relació entre la Catedral de Palma i la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, pel treball que realitzà el mateix arquitecte a la Catedral mallorquina i a la “Catedral dels pobres” barcelonina.

El bisbe Campins va encarregar a Gaudí la restauració de la Catedral de Palma. L’objectiu principal de la seva intervenció artística era restituir a la Catedral la grandiositat espacial que tenia en el seu origen el temple gòtic. Gaudí sabia perfectament que no s’havien sol·licitat els seus serveis a l’illa per a realitzar una imitació de l’estil del segle XV. L’arquitecte va adoptar una decisió molt contemporània, una arquitectura inequívocament pròpia del trànsit entre els segles XIX i XX i no respon a una imitació del gòtic.

Com vaig dir en la meva conferència que vaig donar el proppassat mes de maig en la Catedral, parlant de Gaudí com a precursor del Concili Vaticà II, aquesta restauració Antoni Gaudí la realitzà a començaments del segle XX i en uns anys llunyans encara de la celebració del Concili Vaticà II que fou convocat pel Papa Sant Joan XXIII, i que s’inicià el 12 d’octubre de 1962, a la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Tanmateix en aquesta restauració del presbiteri de la Catedral de sa ciutat de Mallorca i en la construcció de la Basílica de la Sagrada Família, el nostre arquitecte genial es va avançar a l’esmentat Concili.

En definitiva commemorem dos personatges: Campins i Gaudí. Dos personatges que en les estades de Gaudí al bisbat de Mallorca, mantenien perllongades converses sobre arquitectura religiosa i litúrgia. Les obres de restauració de la Catedral de Palma es van perllongar fins el 1914, ara fa cent anys. Em plau felicitar al Sr. Bisbe Xavier Salinas i al Capítol Catedral per l’organització de la commemoració del Centenari Campins-Gaudí amb un programa molt acurat i que posa en relleu la seva sensibilitat pastoral, artística i evangelitzadora.

Portar aquesta exposició a Palma de Mallorca ha estat per a nosaltres un desig d’agrair a aquesta Catedral, al Bisbe Pere Campins i a l’Església diocesana de Mallorca, el servei que prestaren demanant la restauració del presbiteri a Antoni Gaudí. El que va fer aquí l’arquitecte el va ajudar molt al que ha fet en el presbiteri de la Basílica de la Sagrada Família. Penso especialment, en el baldaquí.

L’obra arquitectònica i artística d’Antoni Gaudí era més extensa que la restauració del presbiteri d’aquesta bellíssima Catedral i que l’obra cimal del nostre arquitecte, la Basílica de la Sagrada Família. Per això en l’exposició que inaugurem podrem gaudir de diverses obres de Gaudí i de diverses facetes de l’obra gaudiniana.

L’arquitecte Gaudí – que després de la seva mort mossèn Trens, sacerdot culte de Barcelona, li atribuí el títol “arquitecte de Déu” – com a bon creient desitjava que les seves obres portessin a Déu a tots aquells que les contemplaven. Penso que admirant aquesta exposició, aquell desig de Gaudí es realitzarà en tots nosaltres. És la força de la bellesa, és la via pulchritudinis que ens porta cap el transcendent, cap a Déu. Les obres de Gaudí evangelitzen perquè parlen de Déu creador i salvador.

Desitjo que aquesta exposició sigui molt visitada per ajudar a valorar l’obra que va fer Gaudí en el presbiteri de la nostra Catedral que la motivaren la bellesa i l’espiritualitat litúrgica dels cristians per tal d’ajudar a una participació més fructuosa de l’Eucaristia que se celebra en l’altar de la Catedral.

Com a President de la Fundació de la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família coincideixo plenament en els desigs que tenia el nostre arquitecte, i per això aquests són també els meus desigs per a tots vosaltres.

Moltes gràcies.

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)