Homilia del Cardenal en la missa dels 75 aniversari d’ordenació de Mn. Rius

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la missa d’acció de gràcies pel 75 aniversari d’ordenació sacerdotal de Mn. Joan Rius. Convictori, 30 de juliol de 2014 Avui ens unim a Mn. Rius per donar gràcies a Déu pel 75è aniversari de la seva ordenació sacerdotal i perquè ho pot […]

30 Jul, 2014
Església de Barcelona

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la missa d’acció de gràcies pel 75 aniversari d’ordenació sacerdotal de Mn. Joan Rius. Convictori, 30 de juliol de 2014

Avui ens unim a Mn. Rius per donar gràcies a Déu pel 75è aniversari de la seva ordenació sacerdotal i perquè ho pot celebrar amb joia, amb salut i ben conscient d’aquest do preuat que ha rebut del Senyor. És una celebració gairebé inusual ja que 75 anys d’exercici del ministeri presbiteral és un llarguíssim període de temps que posa en relleu el do especial que Déu a concedit a Mn. Rius.

És un motiu de joia per a tots nosaltres i per a tot el presbiteri diocesà la celebració d’aquest jubileu d’un membre que ha servit aquesta estimada Església de Barcelona juntament amb els altres sacerdots com a íntims col·laboradors del ministeri episcopal.

La vocació sacerdotal ha estat per a tu, estimat Mn. Joan, un autèntic tresor que has trobat o que has cercat com succeí en aquell home que troba el tresor en un camp i aquell que cerca perles fines. Per a tu, en el moment de ser conscient de la crida de Déu i durant tot el teu ministeri, el sacerdoci ha estat el tresor i la perla fina que ha motivat en tu una autèntica i constant joia i alegria espiritual, ben conscient de la gratuïtat d’aquest do que el Senyor t’ha fet.

Tots els sacerdots recorden aquestes paraules de Sant Joan Pau II, en el document Pastores dabo vobis. El Papa ens digué que “la consciència de ser ministre de Jesucrist, Cap i Pastor, comporta també la consciència agraïda i joiosa d’una gràcia singular rebuda de Jesucrist: la gràcia d’haver estat escollit gratuïtament pel Senyor com ‘instrument viu’ de l’obra de Salvació”. Aquesta consciència ha motivat en tu, sacerdot, la caritat pastoral, el sentir-te i viure com Jesucrist Bon Pastor.

Has estat un pastor de les ovelles que Déu t’ha encomanat en distintes parròquies de l’arxidiòcesi. Has fet de la caritat pastoral viscuda en el si de l’Església local i col·laborant amb el bisbe diocesà, al servei del poble de Déu, la teva espiritualitat de sacerdot diocesà, amb l’ajut de l’associació sacerdotal de casa nostra l’Unió Sacerdotal, que nasqué quan iniciaves el teu ministeri sacerdotal.

Has cercat sempre imitar el Bon Pastor coneixent les ovelles, estimant-les, servint-les i donant la teva vida per elles. Has procurat que en el teu sacerdoci fos realitat el que el Papa Francesc ens demana als sacerdots, “fer olor d’ovella”. I en això hi has trobat la joia, el sentit de la teva vida humana i cristiana i la felicitat.

Amb la riquesa espiritual i humana d’aquesta vocació sacerdotal, el sacerdot que rep la vocació al ministeri, és capaç de fer-ne una elecció d’amor, per la qual l’Església i les comunitats constitueixen el seu principal interès i així és capaç d’estimar l’Església i les comunitats que li són confiades amb tot el lliurament d’un espòs envers la seva esposa. I és en aquest lliurament al ministeri sacerdotal que el sacerdot assoleix la primera i fonamental vocació a la santedat.

Per rebre, viure i exercir el ministeri sacerdotal, el teu autèntic tresor i perla fina, tu també, benvolgut Mn. Joan, has imitat aquells home del camp i de la recerca de perles fines: ells vengueren tot el que tenien per adquirir el camp, la perla fina. Com els apòstols de Jesús que deixaren família, professió i el seguiren i com els màrtirs que donaren la seva sang, tu i tots nosaltres sacerdots hem de deixar, vendre, donar, desfer-nos de lligams humans legítims moltes vegades però que frenarien o dificultarien la fecunditat del nostre ministeri.

Avui és un dia per recordar a la família de Mn. Joan que certament va incidir en la seva vocació sacerdotal i exercici del seu ministeri i a tantes persones i institucions que ho han fet també durant aquests 75 anys de vida i ministeri sacerdotal que Déu t’ha concedit. Preguem per tots i per totes i amb Mn. Joan els hi agraïm l’ajut que li han ofert.

En moments de l’exercici del teu ministeri, Mn. Joan, d’alguna manera la figura del profeta Jeremies i el contingut del fragment que avui hem escoltat, hi ha estat present. Fonamentalment la teva vocació de profeta, d’home de la Paraula de Déu, que la devora i era un goig i una delícia per al teu cor i la comunicaves als teus germans, ben encarnada per tal que il·luminés el que Déu volia dir-los-hi. En moments fàcils i en moments difícils. Tanmateix sempre amb plena confiança en el Senyor que t’ha cridat i t’ha enviat. Ell salvà a Jeremies, Ell t’ha salvat i et salvarà sempre.

Com a Pastor diocesà em plau agrair-te, benvolgut Mn. Rius, aquest llarguíssim i fecund període de l’exercici del teu ministeri sacerdotal. Gràcies, en nom del presbiteri diocesà i de la porció del poble de Déu, pel teu servei a la nostra estimada Església de Barcelona.

 

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)