Paraules del Sr. Cardenal de Barcelona i Gran Canceller, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració del Simposi Internacional sobre el Concili Vaticà II, organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya i l’Arquebisbat de Barcelona. Seminari Diocesà, 2 de desembre de 2015.
Iniciem avui el quart i últim Simposi Internacional sobre el Concili Vaticà II, amb motiu del 50è aniversari de la cloenda d’aquesta assemblea episcopal ecumènica organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya i l’Arquebisbat de Barcelona. Volem recordar, tractar, reflexionar i dialogar sobre continguts conciliars especialment de la Constitució pastoral Gaudium et spes.
Podem dir que en general els continguts d’aquesta constitució conciliar són força actuals, malgrat l’evolució del nostre món i de les societats i Estats. Canvis culturals, socials, econòmics i d’altres ordres han plantejat nous problemes que troben en part o força la solució en aquell document conciliar.
Aquest document, juntament amb les altres tres constitucions, ha estat un tema estrella del Concili Vaticà II i per valorar més justament el seu valor cal un estudi que tingui molt present el context eclesial i mundial dels anys seixanta del segle passat. Fou, certament, un document autènticament pastoral, esperat i força necessari en el diàleg de l’Església amb el món sobre temàtica importantíssima com l’antropologia, la cultura, el matrimoni i la família, les relacions entre l’Església i comunitat política, la pau, l’economia, l’ordre internacional, etc.
Pels que som una mica grans, és a dir, pels qui visquérem el règim franquista i la transició política posterior, podem copsar la importància que tingué aquest document en la realitat política espanyola i concretament el n. 76 que parla de les dues realitats – l’Església i la comunitat política – que són diferents i independents entre elles i que necessiten d’una sana cooperació perquè ambdues estan al servei d’unes mateixes persones. Pensem en la transició política i institucional pacífica que visquérem els anys 70 del segle passat i que en bona part es deu a aquest contingut – lletra i esperit – abans esmentat i en el context de tot el contingut del Concili Vaticà II. Passàrem d’un Estat confessional a un Estat aconfessional, laic, amb una laïcitat positiva, oberta i democràtica. Es va passar d’un Estat confessional a un Estat de reconeixement del dret de llibertat religiosa dels ciutadans.
Com es veurà segurament, els temes de la Gaudium et spes són els temes d’avui, els que ens interessen i preocupen als homes i dones del nostre temps. També interessaven i preocupaven als d’aquell temps. Així ho posa en relleu les primeres paraules del document conciliar: “La joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els qui sofreixen, són també la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò en el cor d’ells” (N. 1).
Gaudium et spes, diàleg de l’Església amb el món, posa en relleu la natura de l’Església de Jesucrist que és enviada a anunciar Déu i la seva revelació i això s’ha de fer mitjançant la comunicació i el diàleg. L’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium del Papa Francesc ens encamina a sortir, anar on estan els homes i dones, en les perifèries, per dialogar i comunicar Jesús i el seu Evangeli. Això ha d’orientar tota l’activitat dels cristians i de les institucions d’Església com és el nostre Ateneu universitari Sant Pacià amb les tres Facultats. Us puc dir que estic content d’haver creat una tercer Facultat i l’Ateneu. Deixo unes institucions de diàleg, de relacions fe-cultura.
Estem vivint aquests dies la Cimera del Canvi Climàtic a Paris, que té molt a veure amb la configuració de l’orde econòmic i social del nostre món i amb el contingut dels primers números del document sobre la dignitat de la persona humana. Que aquest Simposi sigui un clam profund i fecund per demanar que apliquem els continguts assenyalats pel Papa Francesc en la seva encíclica Laudato sí.
A tots us desitjo un Simposi molt reeixit.
