Homilia del Cardenal en la Missa amb Confraries i Germandats

Homilia del Sr. Cardenal i Administrador Apostòlic de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa amb Confraries i Germandats. Basílica de la Sagrada Família, 15 de novembre de 2015

Una vez más nos reunimos en esta bellísima Basílica de la Sagrada Familia, miembros de Cofradías y Hermandades para celebrar la Eucaristía dominical. Venimos para participar en la liturgia y nos unimos más y más a Jesucristo en su muerte y su resurrección.

Una de las finalidades importantes de la Cofradías y Hermandades es la de dar culto,  alabanza y gloria al Señor Jesús, a la Virgen María y de los Santos. Por ello debería ser como algo connatural a los cofrades y a los hermanos la participación en la eucaristía dominical.

Hoy os he invitado, contando con la colaboración inestimable de la Delegació diocesana de Confraries i Germandats, para compartir nuestra fe, el pastor y los fieles, para dar gracias a Dios por el don de la fe que hemos recibido gratuitamente y de manera inmerecida y por poder celebrar la Eucaristía todos juntos en esta entrañable y única Basílica que invita a la participación de todos en el culto litúrgico que celebramos.

En esta celebración hemos de pedir al Señor que nos ayude a valorar debidamente la llamada a formar parte de una Cofradía o de una Hermandad. Esta llamada del Señor y la respuesta que le habéis dado os compromete a vivir con mayor dedicación y fidelidad la vida cristiana. El Señor os facilita poder conocer más y mejor los contenidos de la fe cristiana, conocer más y mejor al Señor y a la Virgen Santísima, ya que las Cofradías y las Hermandades facilitan a sus miembros periódicamente cursos y conferencias para conseguirlo. Ser cofrade, ser hermano, significa que se ha de participar más activamente en la vida de estas realidades y en la vida y actividad de la comunidad parroquial.

Para ser cristianos convencidos y practicantes hemos de tener una relación personal con Jesucristo, encontrarnos con Él y sentirnos llamados y amados por Él cada uno de nosotros, con nuestro nombre y apellidos. Es la personalización de la salvación del Señor Jesús. Y esta relación interpersonal con Jesucristo es también necesaria para que seamos evangelizadores, es decir, para que anunciemos a Jesús y su Evangelio a las personas que no le conocen y tenemos cerca. El Papa Francisco nos dice que “la primera motivación para evangelizar es el amor de Jesús que hemos recibido, esta experiencia de ser salvados por el que nos mueve a amarlo cada vez más. ¿Pero qué amor es este que no siente la necesidad de hablar de ser querido, de mostrarlo, de hacerlo presente?” (Evangelii gaudium, 264). Jesús quiere evangelizadores que anuncien la Buena Nueva del Evangelio no sólo con palabras sino sobre todo con una vida que se ha trasfigurado con la presencia de Dios. Pienso que durante estos doce años de mi servicio como pastor de la arxidiócesis de Barcelona, con la ayuda de la Delegació Diocesana per a les Confraries i Germandats, se ha realizado un trabajo de ayuda y potenciación de estas realidades eclesiales para que vayan consiguiendo las finalidades propias de las Cofradías y Hermandades al servicio de la vida cristiana de sus miembros y de la manifestación pública digna de la Iglesia en las calles y en las plazas. A todos, Delegació, Cofradías y hermandades quiero agradeceros el trabajo realizado y os animo a intensificarlo.

El formar part d’una Confraria o d’una Germandat hauria d’ajudar-nos a dedicar uns moments cada dia a l’oració. La pregària, germans i germanes, ens ajuda molt a conèixer més i millor a Jesucrist, a estimar-lo més i a imitar-lo més. Aquesta és una finalitat pròpia de totes les Confraries i Germandats, les quals pretenen ajudar als seus membres a ser més bons cristians i a créixer més en l’amor a Déu i en l’amor a tots els germans, als amics i als enemics. Ser confrare, ser germà, ha d’ajudar a viure més intensament el sagrament del Baptisme que ens fa fills i filles de Déu, ha de donar també una empenta per avançar en la pregària, en la pietat, en l’entrega generosa al servei de l’Església, de la parròquia, de la Confraria i de la Germandat.

El goig de formar part d’una Confraria o d’una Germandat ha d’indicar que es vol conèixer més i millor la Paraula de Déu i els continguts de la fe cristiana, participant en una catequesi d’adults o alguna cosa similar. En la majoria de vosaltres que sou cristians des de petits, es pot aplicar el que digué Sant Pau a Timoteu: “Des de menut coneixes les Sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que porta a la salvació a través de la fe en Jesucrist”. Molt estimats i estimades, hem de conèixer més la Bíblia, que és la Paraula de Déu. Això vol dir que les Confraries i Germandats han d’oferir als seus membres aquests coneixements mitjançant catequesis, cursets o conferències. I cal també que els membres no les desaprofitin, sinó que hi participin. Perquè el desconeixement de les Sagrades escriptures –com deia Sant Jeroni- és el desconeixement de Jesús. I nosaltres volem ser molt bons cristians i conèixer, estimar i imitar a Jesús.

Tots sabem que hi ha una pregària importantíssima:; l’Eucaristia. La va instituir el mateix Jesús, aquell Dijous Sant al Cenacle de Jerusalem celebrant el Sant Sopar. I aquell vespre el Senyor digué als deixebles: “Feu això en memòria meva”. Per això els cristians de tots els temps i d’arreu es reuneixen cada diumenge, el dia que commemorem la resurrecció de Jesucrist, per celebrar l’Eucaristia, fer el que va fer Jesús. Així els membres de les Confraries i Germandats han de celebrar cada diumenge la missa, per tal d’obeir a Jesús que ens digué que féssim el que Ell va fer aquell Dijous Sant. Procureu celebrar la missa dominical a ser possible amb els vostres fills.

Hi ha una altra pregària que Jesús ens ha ensenyat: és el Parenostre  que cada dia resem moltes vegades i que els pares i avis han d’ensenyar als seus fills i néts de petits. És una pregària que hem de viure cada dia posant-la en pràctica.

Avui celebrem la Jornada de Germanor. Junts hem de mantenir l’Església. L’Església no és rica ni ho ha de ser. Però ha d’atendre moltes necessitats pastorals i socials i ha de poder disposar de mitjans econòmics necessaris. Som Església pel Baptisme i, per tant, som responsables de les necessitats materials de l’Església. Ajudar econòmicament per tal que l’Església pugui realitzar la seva missió és una conseqüència del Baptisme, una manifestació del nostre amor a l’Església i una expressió de la caritat cristiana. Avui, Jornada de Germanor, a totes les esglésies es fa una col·lecta per a aquestes necessitats materials de l’Església diocesana.

En aquesta Eucaristia presidida pel pastor diocesà en nom i en la persona de Crist, ens sentim més Església diocesana en la qual hi està present i actua tota l’Església una santa, catòlica i apostòlica. Que Maria, Mare de Déu i de l’Església, intercedeixi per tots nosaltres. Amén.