El camino hacia el día del Señor

(Domingo, 22/11/2015) Acabamos el año litúrgico con la celebración de Jesucristo como rey de todo el mundo. Quisiera recoger unas reflexiones que hizo el papa Francisco en unos ejercicios espirituales que dirigió siendo arzobispo de Buenos Aires. Propongo algunas de las reflexiones de la meditación final, que podéis encontrar en el libro que se ha […]

20 Nov, 2015
Església de Barcelona

(Domingo, 22/11/2015)

Acabamos el año litúrgico con la celebración de Jesucristo como rey de todo el mundo. Quisiera recoger unas reflexiones que hizo el papa Francisco en unos ejercicios espirituales que dirigió siendo arzobispo de Buenos Aires. Propongo algunas de las reflexiones de la meditación final, que podéis encontrar en el libro que se ha publicado con el título de Mente abierta, corazón creyente (Barcelona, 2013). Siguiendo la espiritualidad de san Ignacio de Loyola, el arzobispo Bergoglio invitaba a encontrar a Jesucristo en todos los acontecimientos de la vida.

La historia de la salvación continúa desarrollándose en medio de los hombres. La Iglesia, virgen y madre, santa y pecadora, hace camino hacia las bodas definitivas con Dios que nos describe el libro del Apocalipsis. En esta historia el Señor se manifiesta a cada hombre o mujer y a su Iglesia en medio de las vicisitudes de la vida, constituidas siempre de gracia y de pecado. La espiga fértil, cargada de trigo, ha crecido junto a la débil. Y la duda sobre la manifestación del Señor, sobre su tiempo o sobre su autenticidad no se le ahorra a nadie. Esta perplejidad siempre conlleva una llamada de Dios a seguir adelante, a dejarse tocar por la gracia, a descubrir la manifestación del Señor en los signos de los tiempos.

El día de la segunda manifestación del Señor, día grande y decisivo, será el fin del camino. Allí ya no habrá lugar para la perplejidad, la duda ni la noche oscura. La lucha por la fe, que los hombres y mujeres pecadores pero de buena voluntad viven cada día, es un refuerzo para ese día, el día del Señor.

El día de la parusía será el día de la manifestación definitiva de Cristo. Él aparecerá en la plenitud de su poder. Será su Epifanía definitiva, la manifestación de la gloria de Cristo y de los hijos de Dios, como dice san Pablo en la Carta a los romanos. Será el día de la revelación final de esta gloria que hemos ido contemplando escondida en Cristo a lo largo del año litúrgico que hoy termina: en Caná de Galilea, en la Transfiguración de Jesús en el Tabor y sobre todo en la mañana de Pascua.

Cuando vivimos momentos de perplejidad, de duda, cuando estamos en la noche de la fe debemos fortalecernos pensando en el día del Señor. Quizás el momento evangélico que más nos puede ayudar es el narrado en el capítulo 21 del Evangelio de san Juan. Allí se da la segunda llamada del Señor. Una vez confirmados en la fe, somos invitados a seguir caminando. A orillas del lago de Tiberíades -evocación de la primera llamada-, los discípulos, quizás aún un poco perplejos y dudosos, reconocen al Señor y se disponen a continuar en un seguimiento que irá más allá del tiempo, más allá de las perplejidades y las dudas, y se hará súplica humilde y confiada en la petición de la Iglesia de los primeros tiempos y de siempre: «Ven, Señor Jesús».

  Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)