Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la missa d’inauguració del V Centenari del Naixement de Santa Teresa de Jesús. Basílica de la Sagrada Família de Barcelona. 4 d’octubre de 2014
Ens hem reunit a la Basílica de la Sagrada Família per inaugurar a Catalunya el 5è Centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús i per pregar per la III Assemblea extraordinària del Sínode dels Bisbes, que començarà demà a Roma. Amb goig podré participar en aquests treballs perquè el Papa Francesc m’ha nomenat membre de l’assemblea sinodal. Ja sabem el tema: els desafiaments de la família en el context de l’evangelització. Avui memòria litúrgica de Sant Francesc d’Assís pregarem pel nostre estimat Papa Francesc
Teresa de Cepeda i Ahumada va néixer a Àvila l’any 1515 i morí a Alba de Tormes l’any 1582. La Santa d’Àvila és una figura polièdrica, amb moltes facetes. Mestra d’oració, gran escriptora, doctora de l’Església, fundadora i reformadora del Carmel amb Sant Joan de la Creu, va anar d’un lloc a l’altre fundant convents, formant monges i tractant amb personatges importants. Un nunci la va qualificar com a “fémina andariega”. També fou una defensora de la dona, amb termes d’una tal vivesa – “que el mundo nos tiene acorraladas”, deia – que la fan una feminista de primera hora.
L’any 1535 entra en el convent carmelità de l’Encarnació d’Àvila. Tanmateix, l’any 1554 la lectura de les Confessions de Sant Agustí i l’encontre inesperat amb la imatge de Crist, propiciaren el que se’n diu la conversió de Teresa i el lliurament generós i irreversible al Senyor. Vol ser més fidel a la crida que ha rebut a la vida religiosa i això motivarà la fundació del Convent de Sant Josep, a Àvila, amb un nou estil de servir Déu i viure la fraternitat i on començà la reforma del Carmel.
En Santa Teresa de Jesús hi hagué ja de carmelita una conversió al Senyor i això fou motiu de desenvolupar tots els dons que havia rebut i posar-los al servei de l’Església i del Carmel. Els convents de monges carmelites arreu del món participen de la riquesa espiritual que ens ha deixat la nostra santa en els seus escrits i en la seva reforma eclesial.
Aquesta conversió a Déu de Santa Teresa de Jesús és un testimoni per a nosaltres. Tinguem l’edat que tinguem, el Senyor ens demana sempre un pas endavant en la nostra conversió i en l’estimació a Déu i als germans. Tots estem cridats a la santedat – com la nostra santa – perquè som fills de Déu i Déu és sant. La santedat és la primera i fonamental vocació de tot batejat, i consisteix en la perfecció de la caritat. Teresa de Jesús ens recorda que la reforma de l’Església serà autèntica si cadascun dels cristians ens prenem seriosament la nostra vocació a la santedat.
L’encontre personal de Teresa amb Jesús la va convertir. És el mateix que va succeir a la samaritana, aquella dona que l’Evangeli d’avui ens ha dit que anà al pou de Jacob, en la població samaritana de Sicar, per a buscar aigua. I es va trobar amb Jesús que estava assegut a la vora del pou.
Benvolguts germans i germanes, aquest encontre entre Jesús i la samaritana, entre un jueu i una samaritana, va ocasionar la conversió d’aquella dona que començà demanant aigua que apaga la set i que en iniciar la conversa amb Jesús pensava que li serviria per no tornar a tenir set i no tenir necessitat de tornar al pou de Jacob per pouar l’aigua. Tanmateix Jesús li parlava d’una aigua que els qui en beuen mai més no tindran set perquè “es convertirà en una font que brollarà sempre dintre nostre per donar la vida eterna”. Jesús es refereix al do de l’Esperit Sant, el do de la gràcia divina, a la seva presència en nosaltres, perquè els qui mengen la seva carn i beuen la seva sang mantenen una relació íntima amb el Senyor i posseiran la vida eterna.
El Senyor com a la samaritana ens vol donar la saviesa de Déu, tal com hem escoltat en la primera lectura. Però per a rebre-la hem de preferir-la a tot i comparada amb ella hem de tenir la riquesa per no res. Aquesta saviesa és el coneixement i l’amor de Déu que transforma la nostra vida. Com ens ha dit l’Apòstol Pau en la seva carta als Romans, aquesta saviesa consisteix en deixar-se portar per l’Esperit de Déu i això ens fa fills de Déu. Aquesta consciència joiosa de sentir-nos fills i filles de Déu omple de felicitat i de joia la nostra vida. Som certament fills de Déu i, per tant, ens diu l’Apòstol, som també hereus del nostre Pare del Cel i cohereus de Crist, perquè som fills de Déu en el Fill Unigènit del Pare.
La samaritana, en el diálogo que tuvo con Jesús, quedó impresionada y se convirtió, anunciando a sus vecinos que había hablado con un profeta en el pozo de Jacob, recibiendo aquella agua que Jesús le dio descubriendo por el don de la fe al Mesías. Su encuentro personal con Jesús la convirtió y la hizo evangelizadora ante los vecinos de aquella población samaritana.
Como la samaritana, como Teresa de Ávila, también todos nosotros ya bautizados necesitamos un encuentro personal con Jesús para realizar en nuestra vida la iniciación cristiana. Hemos de recibir de la Iglesia el primer anuncio: Jesús ha muerto y resucitado por ti, por cada hombre y mujer de la humanidad con su nombre y apellidos. Y será este encuentro personal con Jesús el que nos hará cristianos convertidos como sucedió en aquellas dos mujeres.
Amb goig iniciem les celebracions del V Centenari del Naixement de Santa Teresa de Jesús. Per a totes les famílies Teresianes i Carmelitanes ha de ser un motiu més de conversió personal i eclesial. És el que el Papa Francesc ens demana en el seu programa pastoral per a tota l’Església: la conversió personal i pastoral que faci més missioneres i evangelitzadores les nostres vides i totes les realitats eclesials. Hem d’evangelitzar per anunciar Jesús i el seu Evangeli arreu i cal fer-ho amb la dolça joia d’evangelitzar.
Demà començarà a Roma un esdeveniment universal: l’assemblea del Sínode dels Bisbes. El Papa ens ha convocat a tots a pregar i a treballar per la família en el context de l’evangelització. L’Església ha d’oferir al món la bellesa del matrimoni com una íntima comunitat de vida i d’amor, la joia de l’amor dels esposos per estimar-se, lliurar-se i donar noves vides fruit del seu amor conjugal. Tots desitgem per a totes les famílies del món la joia i felicitat d’aquest amor fidel, indissoluble i fecund. Tots volem acompanyar a les famílies que no ho assoleixen per ajudar-les en els moments de dolor i separació. Les escoles que teniu i les obres que realitzeu, benvolgudes i benvolguts, són un servei molt preuat a les famílies. Moltes gràcies! Que Déu us ho pagui!
Amb goig, en aquesta pregària pels treballs del Sínode i per les famílies, avui en aquesta Eucaristia el Paco i la Tere celebren les seves noces d’or del seu matrimoni. Us donem l’enhorabona. Donem gràcies a Déu pel vostre amor constant i per el de tots els matrimonis que participeu en aquesta Eucaristia. El vostre compromís amorós, benvolguts esposos, mantingut tants anys, és un testimoni molt necessari pels joves, perquè esteu dient que estimar-se per sempre és possible, realitza les persones i dóna una autèntica felicitat als esposos i família.
Aquí, a aquesta Basílica de la Sagrada Família, diem amb el Papa Francesc, “Jesús, Maria i Josep, en vosaltres contemplem el resplendor de l’amor veritable i a vosaltres ens adrecem amb plena confiança”. Amén.
