Homilia del Cardenal el Diumenge de Rams

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa del Diumenge de Rams, Catedral de Barcelona, 29 de març de 2015. Comencem la Setmana Santa Amb l’entrada de Jesús a Jerusalem. Jesús, entra a Jerusalem. La multitud dels deixebles l’acompanyen festivament, posen els seus mantells a terra, es parla dels […]

31 Mar, 2015
Església de Barcelona

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa del Diumenge de Rams, Catedral de Barcelona, 29 de març de 2015.

Comencem la Setmana Santa Amb l’entrada de Jesús a Jerusalem. Jesús, entra a Jerusalem. La multitud dels deixebles l’acompanyen festivament, posen els seus mantells a terra, es parla dels seus prodigis que ha fet, s’eleva un crit de lloança: “Beneït el qui ve com a rei, en nom del Senyor! Pau a la terra i glòria a dalt del cel”

Es respira en aquella entrada a Jerusalem el Diumenge de Rams un clima d’alegria. Jesús despertà en el cor moltes esperances, sobretot en la gent senzilla, humil, pobre, oblidada, aquella que no compte als ulls del món. Jesús ha sabut comprendre les misèries humanes, ha mostrat el rostre de misericòrdia de Déu i s’ha inclinat per guarir el cos i l’ànima.

Aquest era Jesús. Aquest és el seu cor atent a tots nosaltres. L’amor de Jesús és gran. I així entra a Jerusalem, el Diumenge de Rams amb el que iniciem la setmana santa a tota l’Església. Entra amb aquest amor i ens mira a tots nosaltres. És una bonica escena plena de llum –la llum de l’amor de Jesús, del seu cor- d’alegria i de festa.

I aquesta és la primera paraula que ens vol dir el Papa Francesc aquest Diumenge de Rams: alegria. La nostra alegria no és quelcom que neix de tenir moltes coses, sinó d’haver trobat una persona, Jesús, que està entre nosaltres; l’alegria que neix de saber que, amb ell, mai estem sols, inclús en els moments difícils, encara que el camí de la vida es troba amb problemes i obstacles que semblen insuperables.

Però, ¿per què Jesús entra a Jerusalem aquell Diumenge de Rams? O, potser millor ¿com entra Jesús a Jerusalem? La multitud l’aclama com a rei. I ell no s’hi oposa, no la fa callar (cf Lc 19, 29-40) Però ¿quin tipus de rei és Jesús? Mirem-ho: va a dalt d’un pollí, no té una cort que el segueixi, no està rodejat d’un exèrcit, símbol de força. Aquells qui l’acullen són gent humil, senzilla, que té el sentit de veure en Jesús quelcom més: té aquest sentit de la fe, que diu: aquest és el Salvador.

Y Jesús entra a Jerusalén para ser azotado, insultado y ultrajado, para recibir una corona de espines, una caña, un manto de púrpura; entra para subir al Calvario cargando un madero. Y aquí aparece la palabra Cruz: Jesús entra en Jerusalén para morir en la Cruz.

Pero, ¿por qué la Cruz? Porqué Jesús toma sobre sí el mal, el pecado del mundo, también el nuestro, el de todos los humanos, y lo lava, lo lava con su sangre, con la misericordia en el amor de Dios.

Miremos a nuestro alrededor: ¡Cuántas heridas inflige el mal a la humanidad! Guerras, violencias, conflictos económicos que se abaten sobre los más débiles, la sed de dinero. Y Jesús en la Cruz siente todo el peso del mal, y con la fuerza del amor de Dios lo vence con la resurrección. Este es el bien que nos hace a todos en el trono de la Cruz. La Cruz de Cristo, abrazada con amor, nunca conduce a la tristeza, sino a la alegría de ser salvados y hacer un poquito eso que Jesús ha hecho aquel día de su muerte.

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)