Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa del Diumenge de Rams, Catedral de Barcelona, 29 de març de 2015.
Comencem la Setmana Santa Amb l’entrada de Jesús a Jerusalem. Jesús, entra a Jerusalem. La multitud dels deixebles l’acompanyen festivament, posen els seus mantells a terra, es parla dels seus prodigis que ha fet, s’eleva un crit de lloança: “Beneït el qui ve com a rei, en nom del Senyor! Pau a la terra i glòria a dalt del cel”
Es respira en aquella entrada a Jerusalem el Diumenge de Rams un clima d’alegria. Jesús despertà en el cor moltes esperances, sobretot en la gent senzilla, humil, pobre, oblidada, aquella que no compte als ulls del món. Jesús ha sabut comprendre les misèries humanes, ha mostrat el rostre de misericòrdia de Déu i s’ha inclinat per guarir el cos i l’ànima.
Aquest era Jesús. Aquest és el seu cor atent a tots nosaltres. L’amor de Jesús és gran. I així entra a Jerusalem, el Diumenge de Rams amb el que iniciem la setmana santa a tota l’Església. Entra amb aquest amor i ens mira a tots nosaltres. És una bonica escena plena de llum –la llum de l’amor de Jesús, del seu cor- d’alegria i de festa.
I aquesta és la primera paraula que ens vol dir el Papa Francesc aquest Diumenge de Rams: alegria. La nostra alegria no és quelcom que neix de tenir moltes coses, sinó d’haver trobat una persona, Jesús, que està entre nosaltres; l’alegria que neix de saber que, amb ell, mai estem sols, inclús en els moments difícils, encara que el camí de la vida es troba amb problemes i obstacles que semblen insuperables.
Però, ¿per què Jesús entra a Jerusalem aquell Diumenge de Rams? O, potser millor ¿com entra Jesús a Jerusalem? La multitud l’aclama com a rei. I ell no s’hi oposa, no la fa callar (cf Lc 19, 29-40) Però ¿quin tipus de rei és Jesús? Mirem-ho: va a dalt d’un pollí, no té una cort que el segueixi, no està rodejat d’un exèrcit, símbol de força. Aquells qui l’acullen són gent humil, senzilla, que té el sentit de veure en Jesús quelcom més: té aquest sentit de la fe, que diu: aquest és el Salvador.
Y Jesús entra a Jerusalén para ser azotado, insultado y ultrajado, para recibir una corona de espines, una caña, un manto de púrpura; entra para subir al Calvario cargando un madero. Y aquí aparece la palabra Cruz: Jesús entra en Jerusalén para morir en la Cruz.
Pero, ¿por qué la Cruz? Porqué Jesús toma sobre sí el mal, el pecado del mundo, también el nuestro, el de todos los humanos, y lo lava, lo lava con su sangre, con la misericordia en el amor de Dios.
Miremos a nuestro alrededor: ¡Cuántas heridas inflige el mal a la humanidad! Guerras, violencias, conflictos económicos que se abaten sobre los más débiles, la sed de dinero. Y Jesús en la Cruz siente todo el peso del mal, y con la fuerza del amor de Dios lo vence con la resurrección. Este es el bien que nos hace a todos en el trono de la Cruz. La Cruz de Cristo, abrazada con amor, nunca conduce a la tristeza, sino a la alegría de ser salvados y hacer un poquito eso que Jesús ha hecho aquel día de su muerte.
