Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la celebració de la Passió del Senyor. Catedral de Barcelona 3 d’abril de 2015
Tots recordem l’entrada triomfant de Jesús a Jerusalem el Diumenge de Rams. Tanmateix uns dies després, el Divendres Sant, la gent condemnà Jesús a mort i mort en creu. ¡Quin canvi d’actitud en poques hores! Calia, però, que es complissin les Sagrades Escriptures. La Salvació que ens ofereix Jesús està feta de creu, mort i resurrecció, perquè la nostra vida, per l’herència del pecat, està feta també de creu, mort i resurrecció.
Sant Pau va entendre molt bé el misteri de la creu de Jesús com a font de saviesa i de vida cristiana. Es va dirigir als cristians de Corint amb aquests paraules: “Mentre el jueus demanen prodigis, i els grecs volen saviesa, nosaltres prediquem un Messies crucificat, escàndol pels jueus i niciesa per a altres nacions; però, per al qui ha rebut la vocació, un Messies que és poder i saviesa de Déu”.
La creu és signe de la identitat cristiana. La creu és abominada per molts, però continua atraient milers i milers de creients que –sobretot en Divendres Sant- es postrem per adorar a Aquell que, sense deixar de ser Déu, volgué salvar els homes per la seva immolació en el Calvari. La sang de Crist, derramada a la Creu, es convertí en el signe definitiu de l’amor fidel i etern de l’amor de Déu a tots nosaltres.
Davant del relat de la Passió que hem escoltat, dels nostres cors ha de brollar avui i sempre una acció de gràcies a Jesús perquè ens hagi salvat amb la creu. Davant del misteri del mal, del sofriment humà i de la mort, ens cal apropar-nos a la creu de Jesús. Jesús clavat en creu és sempre ben a prop de tots nosaltres, de tot home i tota dona. Contemplant Jesús mort en creu, rebem llum per entendre, i acceptar la nostra creu, el nostre sofriment i la nostra mort, i tot això, units a Jesús, té un sentit salvador i ens porta a la vida autèntica i eterna.
El nostre amor i el nostre agraïment al Senyor l’expressem avui en aquesta celebració litúrgica, besant Jesús clavat en creu. Ens acostarem a la creu de Crist que ens ha redimit. “Mireu l’arbre de la creu, on morí el Salvador del món. Veniu i adorem-lo!” Ho farem tot dient a la creu amb el poeta: “Arbre sant, vincla tes branques, ablaneix la teva fusta, endolceix la rigidesa que t’ha donat la natura, i que el teu tronc suaument sostingui els membres del Rei”.
Maria estava dreta al peu de la creu. Quin dolor més gran sofria com una espasa clavada en el seu cor. El Fill de les seves entranyes virginals clavat en creu i morint en creu. Com Maria volem avui i sempre acompanyar a Jesús en la creu, volem acompanyar a tantes i tantes persones que estan també crucificats a la creu de la soledat, de la misèria, de la violència, de la persecució, de la calumnia, de la manca de fe. I li donem gràcies per donar-nos la seva mare en la persona de l’apòstol Joan: “Mare, aquí tens el teu fill”, “Aquí tens la teva Mare”. Maria estarà sempre al peu de la creu de cada home i de cada dona, perquè sap que Jesús s’identifica en cada persona.
El Papa Francesc ens diu que tots els batejats hem de ser evangelitzadors, participant de la missió salvadora de l’Església. Acceptant la nostra pròpia creu ens unim a Crist en la creu que salva al món i participem d’aquesta obra del Senyor Jesús. La creu de Crist i la nostra creu no tenen la última paraula, perquè la creu porta a la resurrecció.
De l’arbre de la creu brolla la vida i la salvació que Jesús ofereix a tota la humanitat. Per això en aquesta celebració de la Passió del Senyor farem unes pregàries demanant la salvació de tot el gènere humà.
La cruz de Jesús nos ayuda a llevar nuestra propia cruz. No nos separemos de él, ya que ha querido subir al Calvario cargando su cruz para ir delante nuestro y acompañarnos en el via crucis que todos recorremos de una manera u otra. Cuando este via crucis nos sea insoportable, tomemos en nuestras manos una cruz de Cristo crucificado y mirémosle y él nos dará fuerzas para levantarnos de nuevo, como él que cayó tres veces en aquel doloroso camino de la cruz subiendo al Calvario, y se levantó para llegar hasta la cima.
Esta tarde todos estamos con Jesús en el Calvario de Jerusalén. Hoy pensamos también en las comunidades cristianas de Tierra Santa. No son judíos ni son musulmanes, son cristianos en situación difícil para poder sobrevivir. Como el apóstol Pablo organizó una colecta en las Iglesias para ayudar económicamente a los pobres de Jerusalén, también nosotros hoy hacemos una colecta para ayudar económicamente a nuestros hermanos de Tierra Santa. Por eso, os pido vuestra generosidad.
