Heridas de Cristo, heridas de los pobres

(Domingo, 22/06/2014) La fiesta del Corpus Christi, que celebramos este domingo, fue instituida hace siglos para testimoniar públicamente la fe en la presencia de Cristo en la Eucaristía. Es la fiesta del cuerpo y de la sangre de Cristo, que él ha dejado para alimento de la vida nueva de los hijos de Dios. La […]

14 May, 2014
Església de Barcelona

(Domingo, 22/06/2014)

La fiesta del Corpus Christi, que celebramos este domingo, fue instituida hace siglos para testimoniar públicamente la fe en la presencia de Cristo en la Eucaristía. Es la fiesta del cuerpo y de la sangre de Cristo, que él ha dejado para alimento de la vida nueva de los hijos de Dios. La Eucaristía es el misterio de nuestra fe. Cristo, en su presencia eucarística, permanece en medio de nosotros como quien nos ama y se entregó por nosotros. Por eso la Eucaristía es el sacramento del amor y de la comunión.

Entre el misterio de la encarnación y el de la Eucaristía hay continuidad: la Eucaristía es la prolongación de la encarnación. Jesús quiso que su memoria se perpetuara entre nosotros no a través de un simple recuerdo sino a través de un memorial, que es la celebración de la eucaristía.

La eucaristía compromete a favor de los pobres. A fin de recibir verdaderamente el cuerpo y la sangre de Cristo entregado por nosotros, debemos reconocer a Cristo en los más pobres, sus hermanos. Por eso, desde el comienzo de la Iglesia, junto con el pan y el vino de la eucaristía, los cristianos presentan también sus dones para compartirlos con los que tienen necesidad. Así se entiende que se haya querido unir esta solemnidad del Corpus Christi con el Día de la Caridad, la jornada en que se hace una colecta destinada a Cáritas.

Nuestro Concilio Provincial Tarraconense pide «reavivar la tradición, tan intensamente vivida en los primeros siglos de la Iglesia, de vincular visiblemente la celebración de la eucaristía con la caridad fraterna, insistiendo de manera particular en la relación entre la fracción del pan y la comunión cristiana de bienes». Hay una relación profunda, real y misteriosa, que une a Cristo en la realidad del sufrimiento y la pobreza. En la larga historia de la Iglesia, el Evangelio y el amor a los pobres han estado siempre unidos.

Escuchando la homilía del Papa el pasado 27 de abril, en la canonización de Juan XXIII y Juan Pablo II, pensé que eran muy adecuadas para esta celebración del Día de la Caridad unas palabras del papa Francisco: «Las heridas de Jesús -dijo- son un escándalo para la fe, pero son también la comprobación de la fe. Juan XXIII y Juan Pablo II tuvieron la valentía de mirar las heridas de Jesús, de tocar sus manos y su costado traspasado. No se avergonzaron de la carne de Cristo, no se escandalizaron de él, de su cruz; no se avergonzaron de la carne del hermano, porque en cada persona que sufría veían a Jesús. Fueron dos hombres valerosos, llenos de la parresía (audacia) del Espíritu Santo. Y dieron testimonio ante la Iglesia y el mundo de la bondad de Dios, de su misericordia.»

Estos dos grandes pontífices nos enseñan a no escandalizarnos de las heridas de Cristo, a adentrarnos en el misterio de la misericordia divina que siempre espera, siempre perdona, porque siempre ama. Y también nos invitan a tratar de aliviar las heridas de nuestros hermanos que más sufren en el mundo de hoy y en nuestra sociedad concreta. Esto es lo que busca hacer Cáritas y todos los que colaboramos con ella.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)