(Domingo, 12/10/2014) «El cristiano del futuro o será místico o no será», dijo el gran teólogo Karl Rahner. He recordado este pensamiento, citado muy a menudo en los diálogos organizados por las instituciones cristianas, cuando nos disponemos a iniciar el centenario del nacimiento de santa Teresa de Jesús. Teresa de Cepeda y Ahumada (Ávila, 1515 […]
10 Oct, 2014
Església de Barcelona
(Domingo, 12/10/2014)
«El cristiano del futuro o será místico o no será», dijo el gran teólogo Karl Rahner. He recordado este pensamiento, citado muy a menudo en los diálogos organizados por las instituciones cristianas, cuando nos disponemos a iniciar el centenario del nacimiento de santa Teresa de Jesús.
Teresa de Cepeda y Ahumada (Ávila, 1515 – Alba de Tormes, Salamanca, 1582) es una figura poliédrica, con muchas facetas. Maestra de oración, gran escritora, doctora de la Iglesia, fundadora y reformadora del Carmelo con san Juan de la Cruz, fue de un lugar a otro fundando conventos, formando monjas y tratando con personajes importantes. Un nuncio la calificó como «fémina andariega». También fue una defensora de la mujer, con términos de una tal viveza – «que el mundo nos tiene muy acorraladas», decía- que la hacen una feminista de primera hora.
Con motivo de este centenario, se confía que el papa Francisco visite España; la invitación ya ha sido formulada por las instancias eclesiales y estatales correspondientes. El Santo Padre ha concedido para todas las diócesis del país un Año Jubilar Teresiano, que se prolongará desde este 15 de octubre, festividad de la santa, hasta el 15 de octubre de 2015.
En cuanto a Cataluña, este centenario es una ocasión oportuna para recordar a un gran apóstol del mensaje teresiano: el sacerdote tortosino san Enrique de Ossó y Cervelló (Vinebre, 1840- Gilet, 1896), fundador de la Compañía de Santa Teresa de Jesús. El santo fue amigo de Gaudí, y éste dejó en Barcelona, a petición de Ossó, una obra de gran significación teresiana, el edificio del Colegio de las Teresianas de la calle Ganduxer, inspirándose precisamente en la que está considerada la obra cumbre de la mística abulense: Las moradas o el castillo interior. Gaudí tenía 38 años cuando terminó el colegio teresiano; la obra ya estaba empezada cuando él la cogió a petición de Enrique de Ossó.
Como hizo en la Sagrada Familia, Gaudí le dio una nueva orientación y creó una construcción de gran ligereza, que parece elevarse hacia el cielo sin esfuerzo aparente. Todavía hoy -dicen los estudiosos de Gaudí- impresiona la armonía entre la materialidad arquitectónica y su adecuación a la inspiración mística de la santa abulense. Toda la construcción es una verdadera sinfonía de misticismo hecha con pocos medios. Gaudí sabía muy bien que su cliente, en este caso, no tenía mucho dinero y le decía a Ossó que no se preocupara por eso. El edificio se articula materialmente alrededor del famoso arco parabólico, que da tanta luminosidad a los espacios interiores, y está presidido por el número siete como pauta, reproduciendo así las siete estancias (o “moradas») del alma en su avance hacia la unión espiritual con Dios.
Gaudí, en la mitad de su vida, sabía pasar en la técnica constructiva de la opulencia a la pobreza, y con su originalidad dejaba en Barcelona un original monumento arquitectónico a la mística teresiana.
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos