Gaudí y el centenario teresiano

(Domingo, 12/10/2014) «El cristiano del futuro o será místico o no será», dijo el gran teólogo Karl Rahner. He recordado este pensamiento, citado muy a menudo en los diálogos organizados por las instituciones cristianas, cuando nos disponemos a iniciar el centenario del nacimiento de santa Teresa de Jesús. Teresa de Cepeda y Ahumada (Ávila, 1515 […]

10 Oct, 2014
Església de Barcelona

(Domingo, 12/10/2014)

«El cristiano del futuro o será místico o no será», dijo el gran teólogo Karl Rahner. He recordado este pensamiento, citado muy a menudo en los diálogos organizados por las instituciones cristianas, cuando nos disponemos a iniciar el centenario del nacimiento de santa Teresa de Jesús.

Teresa de Cepeda y Ahumada (Ávila, 1515 – Alba de Tormes, Salamanca, 1582) es una figura poliédrica, con muchas facetas. Maestra de oración, gran escritora, doctora de la Iglesia, fundadora y reformadora del Carmelo con san Juan de la Cruz, fue de un lugar a otro fundando conventos, formando monjas y tratando con personajes importantes. Un nuncio la calificó como «fémina andariega». También fue una defensora de la mujer, con términos de una tal viveza – «que el mundo nos tiene muy acorraladas», decía- que la hacen una feminista de primera hora.

Con motivo de este centenario, se confía que el papa Francisco visite España; la invitación ya ha sido formulada por las instancias eclesiales y estatales correspondientes. El Santo Padre ha concedido para todas las diócesis del país un Año Jubilar Teresiano, que se prolongará desde este 15 de octubre, festividad de la santa, hasta el 15 de octubre de 2015.

En cuanto a Cataluña, este centenario es una ocasión oportuna para recordar a un gran apóstol del mensaje teresiano: el sacerdote tortosino san Enrique de Ossó y Cervelló (Vinebre, 1840- Gilet, 1896), fundador de la Compañía de Santa Teresa de Jesús. El santo fue amigo de Gaudí, y éste dejó en Barcelona, a petición de Ossó, una obra de gran significación teresiana, el edificio del Colegio de las Teresianas de la calle Ganduxer, inspirándose precisamente en la que está considerada la obra cumbre de la mística abulense: Las moradas o el castillo interior. Gaudí tenía 38 años cuando terminó el colegio teresiano; la obra ya estaba empezada cuando él la cogió a petición de Enrique de Ossó.

Como hizo en la Sagrada Familia, Gaudí le dio una nueva orientación y creó una construcción de gran ligereza, que parece elevarse hacia el cielo sin esfuerzo aparente. Todavía hoy -dicen los estudiosos de Gaudí- impresiona la armonía entre la materialidad arquitectónica y su adecuación a la inspiración mística de la santa abulense. Toda la construcción es una verdadera sinfonía de misticismo hecha con pocos medios. Gaudí sabía muy bien que su cliente, en este caso, no tenía mucho dinero y le decía a Ossó que no se preocupara por eso. El edificio se articula materialmente alrededor del famoso arco parabólico, que da tanta luminosidad a los espacios interiores, y está presidido por el número siete como pauta, reproduciendo así las siete estancias (o “moradas») del alma en su avance hacia la unión espiritual con Dios.

Gaudí, en la mitad de su vida, sabía pasar en la técnica constructiva de la opulencia a la pobreza, y con su originalidad dejaba en Barcelona un original monumento arquitectónico a la mística teresiana.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)