El arrebato y la sensatez de Gaudí y de Ramon Llull
El arrebato y la sensatez de Gaudí y de Ramon Llull
(Domingo, 14/09/2014) El año que viene celebraremos el séptimo centenario de la muerte de Ramon Llull. Leyendo la biografía que el escritor Josep Pla dedica a Antoni Gaudí en la serie de los grandes hombres de nuestras tierras, me ha impresionado el paralelismo que hace, en la clausura de su sugestivo retrato literario del arquitecto, […]
10 Sep, 2014
Església de Barcelona
(Domingo, 14/09/2014)
El año que viene celebraremos el séptimo centenario de la muerte de Ramon Llull. Leyendo la biografía que el escritor Josep Pla dedica a Antoni Gaudí en la serie de los grandes hombres de nuestras tierras, me ha impresionado el paralelismo que hace, en la clausura de su sugestivo retrato literario del arquitecto, entre Antoni Gaudí y Ramon Llull.
En primer lugar, produce una notable admiración la agudeza y la intuición de Josep Pla al prever la dimensión universal que alcanzaría el arquitecto de la Sagrada Familia, cuando apenas empezaba este fenómeno. «Gaudí -afirma Josep Pla con gran perspicacia- es uno de los catalanes de vuelo más vasto que han existido en nuestra historia”. Pla incluyó a Gaudí en la primera serie de sus Homenots, con la advertencia -en el prefacio del volumen- que esta palabra «no tiene ningún sentido despectivo serio, más bien señala una cierta voluminosidad en el personaje calificado de esta manera». Resulta sorprendente, por tanto, que el escritor ampurdanés ya nos anuncie que sobre la figura de Gaudí y sobre su obra «se está acumulando, proveniente de todo el mundo, un tal interés, una tal curiosidad, una masa tan enorme de bibliografía, que su caso tiende a ser una repetición del de Ramon Llull».
Evidentemente, Pla no descuida la catalanidad del uno y del otro, y así dice que «cuanto más se ensancha la dimensión universal de Gaudí, con más claridad va apareciendo su raíz terrestre catalana, más explícitamente se manifiesta el hombre de este país».
En ambas figuras, Josep Pla ve una encarnación de la difícil síntesis entre la sensatez y el arrebato. «Visto Gaudí desde el punto de vista de nuestra habitual mediocridad, parece un alocado llevado por una idea de grandeza, un loco sin precauciones, pero este loco arrebatado resulta paralelamente un calculador, un matemático agudísimo, un constructor de la pura racionalidad».
El de Gaudí es el mismo caso de Ramon Llull en otro terreno, dice aún Pla. Y es cierto. También a Llull lo calificaron como «Ramón, el loco». Ambos, Gaudí y Llull, proyectan sus obras respectivas sobre «una sublime obsesión y una dedicación total». Uno en el mundo del arte, porque Gaudí fue -reconoce Pla-, «además de un gran constructor, un gran artista, un nervioso de la belleza plástica, un permanente meditativo, ultrasensible de las formas y de los colores de la vida». Y el otro en el mundo de la filosofía y la visión del mundo. Uno y otro superando los parámetros mentales de sus tiempos respectivos. A uno y otro su arrebato los llevó a pagar un tributo a la «mediocridad habitual».
Es muy significativo que tanto Gaudí como Llull vistieron sus obras respectivas sobre el trasfondo de la simbología católica, tanto en la liturgia como en el pensamiento.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...