Carta dominical | «Promotora de esperanza»

El martes de la semana próxima celebraremos la solemnidad de san Pedro y san Pablo, dos grandes testimonios de la fe. Los cristianos recordamos este día la vida y la misión de dos santos que fueron muy diferentes. San Pedro fue un sencillo pescador que vivía junto al lago de Galilea. San Pablo fue un […]

24 Jun, 2021
Església de Barcelona

El martes de la semana próxima celebraremos la solemnidad de san Pedro y san Pablo, dos grandes testimonios de la fe. Los cristianos recordamos este día la vida y la misión de dos santos que fueron muy diferentes. San Pedro fue un sencillo pescador que vivía junto al lago de Galilea. San Pablo fue un fariseo culto que predicaba en las sinagogas. Cuando empiezan su misión, san Pedro se dirige a los judíos y san Pablo a los considerados paganos por los judíos porque creían en dioses falsos. Sin embargo, aunque ambos eran muy distintos, les unía su amor a Cristo y a la Iglesia.

Estas dos grandes figuras del cristianismo nos muestran que, desde los inicios, la Iglesia siempre ha sido una comunidad que tiene un solo corazón y que a la vez asume y vive la diversidad como una riqueza. Así es la Iglesia: una y diversa. Así también la sueña Dios.

La Iglesia es una madre que acoge con ternura a toda la humanidad. Nos lo dice bellamente la constitución pastoral Gaudium et spes del Concilio Vaticano II: «Los gozos y las esperanzas, las tristezas y las angustias de los hombres de nuestro tiempo, sobre todo de los pobres y de cuantos sufren, son a la vez los gozos y las esperanzas, las tristezas y las angustias de los discípulos de Cristo.» (GS 1). La misión de la Iglesia es llevar la Buena Nueva de Jesucristo a todo el mundo. Dios nos llama a ser una comunidad viva que acoja, sirva, acompañe, tienda puentes, promueva la reconciliación y la unidad y regale esperanza.

En el Evangelio de Juan (4,1-42) podemos leer el precioso episodio de Jesús y la samaritana. Este texto nos muestra a una mujer que se encuentra con Jesús, se siente atraída por su persona y su mensaje y se convierte en testimonio del Evangelio. Del mismo modo, la Iglesia está formada por los que quieren conocer más a Jesús, se alimentan de su Palabra y de los sacramentos, y dan testimonio del Evangelio en su vida diaria.

El papa Francisco siempre nos pide que seamos una Iglesia samaritana, que acoja como una madre de família y que vaya al encuentro de todos aquellos a los que la sociedad rechaza. Todos estamos llamados a ser amigos de los pobres, materiales y espirituales, y a descubrir los talentos que atesoran. Sepamos abrir las puertas de nuestro corazón y de nuestra comunidad para acoger a cualquier hermano que llame a la puerta.

Cristo es el fundamento de la Iglesia. San Ambrosio nos recuerda este hecho cuando la llama mysterium lunae, el misterio de la luna. La Iglesia es como la luna, no brilla con luz propia sino con la luz de Cristo. Cristo es la luz verdadera y, en la medida en que nos dejemos iluminar por Él, podemos ser luz para todos los hombres y mujeres de nuestro mundo.

Queridos hermanos y hermanas, oremos intensamente por el papa Francisco, para que el Señor lo sostenga firmemente en la misión que le ha sido confiada. Oremos también al Señor para que ayude a la Iglesia, nuestra madre, a ser semilla del Reino de Dios en la tierra. Que Cristo nos enseñe a ser testimonios discretos y sencillos de la alegría del Evangelio.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Los hijos de este mundo son más astutos con su propia gente que los hijos de la luz.

(Lc 16,1-8)