Carta dominical | «Amb l’esforç de tots, seguim avançant»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de jornada de Germanor.
Carta dominical | «Promotora d’esperança»
El dimarts de la setmana que ve celebrarem la solemnitat de sant Pere i sant Pau, dos grans testimonis de la fe. Els cristians recordem aquest dia la vida i la missió de dos sants que van ser molt diferents. Sant Pere era un pescador senzill que vivia al costat del llac de Galilea. […]
24 Juny, 2021
El dimarts de la setmana que ve celebrarem la solemnitat de sant Pere i sant Pau, dos grans testimonis de la fe. Els cristians recordem aquest dia la vida i la missió de dos sants que van ser molt diferents. Sant Pere era un pescador senzill que vivia al costat del llac de Galilea. Sant Pau va ser un fariseu culte que predicava a les sinagogues. Quan comencen la seva missió, sant Pere es dirigeix als jueus i sant Pau als considerats pagans pels jueus perquè creien en déus falsos. Tot i que tots dos eren molt diferents, els unia el seu amor a Crist i a l’Església.
Aquestes dues grans figures del cristianisme ens mostren que, des dels inicis, l’Església sempre ha estat una comunitat que té un sol cor i que alhora assumeix i viu la diversitat com una riquesa. Així és l’Església: una i diversa. Així també la somia Déu.L’Església és una mare que acull amb tendresa tota la humanitat. Ens ho diu bellament la constitució pastoral Gaudium et spes del Concili Vaticà II: «Els goigs i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes del nostre temps, sobretot dels pobres i de tots els que pateixen, són alhora els goigs i les esperances, les tristeses i les angoixes dels deixebles de Crist.» (GS 1). La missió de l’Església és portar la Bona Nova de Jesucrist a tothom. Déu ens crida a ser una comunitat viva que serveixi, aculli, acompanyi, basteixi ponts, promogui la reconciliació i la unitat i regali esperança.
A l’Evangeli de Joan (4,1-42) podem llegir el preciós episodi de Jesús i la samaritana. Aquest text ens mostra una dona que es troba amb Jesús, se sent atreta per la seva persona i el seu missatge i es converteix en testimoni de l’Evangeli. De la mateixa manera, l’Església està formada per aquells que volen conèixer més Jesús, s’alimenten de la seva Paraula i dels sagraments, i donen testimoni de l’Evangeli en la seva vida diària.
El papa Francesc sempre ens demana que siguem una Església samaritana, que aculli com una mare de família i que vagi a la trobada de tots aquells que la societat rebutja. Tots estem cridats a ser amics dels pobres, materials i espirituals, i a descobrir els talents que atresoren. Sapiguem obrir les portes del nostre cor i de la nostra comunitat per acollir qualsevol germà que truqui a la porta.
Crist és el fonament de l’Església. Sant Ambròs ens recorda aquest fet quan l’anomena mysterium lunae, el misteri de la lluna. L’Església és com la lluna, no brilla amb llum pròpia, sinó amb la llum de Crist. Crist és la llum veritable i, en la mesura que ens deixem il·luminar per Ell, podem ser llum per a tots els homes i dones del nostre món.
Benvolguts germans i germanes, preguem intensament pel papa Francesc, perquè el Senyor el sostingui fermament en la missió que li ha estat confiada. Preguem també al Senyor perquè ajudi l’Església, la nostra mare, a ser llavor del Regne de Déu a la terra. Que Crist ens ensenyi a ser testimonis discrets i senzills de l’alegria de l’Evangeli.
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
