Carta dominical | «Promotora d’esperança»

El dimarts de la setmana que ve celebrarem la solemnitat de sant Pere i sant Pau, dos grans testimonis de la fe. Els cristians recordem aquest dia la vida i la missió de dos sants que van ser molt diferents. Sant Pere era un pescador senzill que vivia al costat del llac de Galilea. Sant Pau va ser un fariseu culte que predicava a les sinagogues. Quan comencen la seva missió, sant Pere es dirigeix ​​als jueus i sant Pau als considerats pagans pels jueus perquè creien en déus falsos. Tot i que tots dos eren molt diferents, els unia el seu amor a Crist i a l’Església.

Aquestes dues grans figures del cristianisme ens mostren que, des dels inicis, l’Església sempre ha estat una comunitat que té un sol cor i que alhora assumeix i viu la diversitat com una riquesa. Així és l’Església: una i diversa. Així també la somia Déu.L’Església és una mare que acull amb tendresa tota la humanitat. Ens ho diu bellament la constitució pastoral Gaudium et spes del Concili Vaticà II: «Els goigs i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes del nostre temps, sobretot dels pobres i de tots els que pateixen, són alhora els goigs i les esperances, les tristeses i les angoixes dels deixebles de Crist.» (GS 1). La missió de l’Església és portar la Bona Nova de Jesucrist a tothom. Déu ens crida a ser una comunitat viva que serveixi, aculli, acompanyi, basteixi ponts,  promogui la reconciliació i la unitat i regali esperança.

A l’Evangeli de Joan (4,1-42) podem llegir el preciós episodi de Jesús i la samaritana. Aquest text ens mostra una dona que es troba amb Jesús, se sent atreta per la seva persona i el seu missatge i es converteix en testimoni de l’Evangeli. De la mateixa manera, l’Església està formada per aquells que volen conèixer més Jesús, s’alimenten de la seva Paraula i dels sagraments, i donen testimoni de l’Evangeli en la seva vida diària.

El papa Francesc sempre ens demana que siguem una Església samaritana, que aculli com una mare de família i que vagi a la trobada de tots aquells que la societat rebutja. Tots estem cridats a ser amics dels pobres, materials i espirituals, i a descobrir els talents que atresoren. Sapiguem obrir les portes del nostre cor i de la nostra comunitat per acollir qualsevol germà que truqui a la porta.

Crist és el fonament de l’Església. Sant Ambròs ens recorda aquest fet quan l’anomena mysterium lunae, el misteri de la lluna. L’Església és com la lluna, no brilla amb llum pròpia, sinó amb la llum de Crist. Crist és la llum veritable i, en la mesura que ens deixem il·luminar per Ell, podem ser llum per a tots els homes i dones del nostre món.

Benvolguts germans i germanes, preguem intensament pel papa Francesc, perquè el Senyor el sostingui fermament en la missió que li ha estat confiada. Preguem també al Senyor perquè ajudi l’Església, la nostra mare, a ser llavor del Regne de Déu a la terra. Que Crist ens ensenyi a ser testimonis discrets i senzills de l’alegria de l’Evangeli.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.