Carta dominical | «Font inesgotable»

Ja fa unes setmanes que ens trobem de ple en el període que l’Església anomena temps ordinari. Encara que l’adjectiu ordinari s’utilitzi sovint per referir-se a allò que és habitual i rutinari, aquest és un temps especial per trobar-nos amb Déu en la nostra vida quotidiana. Tot és gràcia per a aquell que és capaç de veure Déu en el dia a dia.

Aquestes setmanes, com ja ho vaig fer durant la Quaresma, voldria animar-vos a llegir amb fe la Sagrada Escriptura. En particular, us convido a meditar la lectura de l’Evangeli de Marc, que proclamem en l’Eucaristia dels diumenges durant aquest any litúrgic.

L’Evangeli conté les paraules i les accions de Jesucrist. Cada paraula de Jesús és com un raig de llum que il·lumina la nostra vida. Si escoltem Crist amb atenció, arribarem a tenir els mateixos sentiments que ell (cf. Fl 2,5).

Pregar amb l’Evangeli és com endinsar-se en un cel ple d’estrelles les nits clares d’estiu. Cada vegada que el contemplem veiem un estel que no havíem vist abans. I és que el missatge de Jesús sempre ens sorprèn i ens aporta alguna cosa nova a la vida.

La Paraula de Déu pot ser alhora dolça i amarga (cf. Ap 10, 10). Dolça, perquè ens dona força per viure, esperança i alegria. Amarga, perquè la Paraula sovint qüestiona la nostra manera de viure.

Diu sant Efrem que Déu ha amagat en la seva Paraula tresors molt variats, perquè qualsevol persona que s’hi apropi pugui enriquir-se i trobar-hi l’aliment que la faci créixer en la fe i en l’amor. I és que l’Evangeli és una font inesgotable de la qual tots podem beure.

Quan llegim junts l’Evangeli, deixem que Crist entri en la nostra vida i es quedi amb nosaltres. La Paraula de Déu cura les nostres cegueses i ens converteix en un sol poble, unit i solidari amb tots els nostres germans i germanes, però especialment, amb aquells que pateixen la marginació i la solitud.

Avui l’Església ens convida a llegir l’episodi de l’Evangeli de Marc conegut com la tempesta calmada (cf. Mc 4, 35-41). El relat és breu. Els deixebles naveguen en una barca al llac de Galilea. Jesús també és amb ells i dorm sobre un coixí. Tot d’una, s’aixeca una terrible tempesta que està a punt d’enfonsar la barca. Els deixebles, espantats, desperten Jesús i li demanen ajuda. Jesús s’aixeca, increpa el llac i arriba una gran bonança.

Tots podem sentir-nos, en alguna ocasió, com aquests deixebles de la barca. Moltes vegades, estem desanimats i desesperançats. Ens sentim ofegats en un mar de preocupacions. Ens pot semblar que Déu es desentén de nosaltres.

No obstant això, l’Evangeli vol transmetre’ns el missatge que, encara que sembli adormit, Jesús no deixa de cuidar-nos. Ell ens allibera de les nostres pors i ens condueix a bon port. Ens ho diu santa Teresa de Jesús en una de les seves cartes, amb aquestes precioses paraules: «encara que dormi al mar, fa aturar els vents quan creix la tempesta».

Benvolguts germans i germanes, Jesús és l’àncora de la nostra fe. Cap tempesta podrà mai separar-nos del seu amor. Demanem a Maria que ens animi a viure amb alegria el missatge de Jesús i a romandre units a Ell, que mai abandona la barca que és l’Església.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.