Carta dominical | «Fuente inagotable»

Hace ya unas semanas que nos encontramos de lleno en el periodo que la Iglesia llama tiempo ordinario. Aunque el adjetivo ordinario se use a menudo para referirse a aquello que es habitual y rutinario, este es un tiempo especial para encontrarnos con Dios en nuestra vida cotidiana. Todo es gracia para aquel que es […]

17 Jun, 2021
Església de Barcelona

Hace ya unas semanas que nos encontramos de lleno en el periodo que la Iglesia llama tiempo ordinario. Aunque el adjetivo ordinario se use a menudo para referirse a aquello que es habitual y rutinario, este es un tiempo especial para encontrarnos con Dios en nuestra vida cotidiana. Todo es gracia para aquel que es capaz de ver a Dios en el día a día.

Estas semanas, como ya lo hice durante la Cuaresma, quisiera animaros a leer con fe la Sagrada Escritura. En particular, os invito a meditar la lectura del Evangelio según san Marcos, que proclamamos en la Eucaristía de los domingos durante este año litúrgico.

El Evangelio contiene las palabras y las acciones de Jesucristo. Cada palabra de Jesús es como un rayo de luz que ilumina nuestra vida. Si escuchamos a Cristo con atención, llegaremos a tener sus mismos sentimientos (cf. Flp 2,5).

Orar con el Evangelio es como adentrarse en un cielo lleno de estrellas en las noches despejadas de verano. Cada vez que lo contemplamos vemos una estrella que no habíamos visto antes. Y es que el mensaje de Jesús siempre nos sorprende y aporta algo nuevo a nuestra vida.

La Palabra de Dios puede ser a la vez dulce y amarga (cf. Ap 10, 10). Dulce, porque nos da fuerza para vivir, esperanza y alegría. Amarga, porque la Palabra a menudo cuestiona nuestra forma de vivir.

Dice san Efrén que Dios escondió en su Palabra tesoros muy variados, para que cualquier persona que se acerque a ella pueda enriquecerse y encontrar el alimento que le haga crecer en la fe y en el amor. Y es que el Evangelio es una fuente inagotable de la que todos podemos beber.

Cuando leemos juntos el Evangelio, dejamos que Cristo entre en nuestra vida y se quede con nosotros. La Palabra de Dios cura nuestras cegueras y nos convierte en un solo pueblo, unido y solidario con todos nuestros hermanos y hermanas, pero especialmente, con aquellos que sufren la marginación y la soledad.

Hoy la Iglesia nos invita a leer el episodio del Evangelio de Marcos conocido como la tempestad calmada (cf. Mc 4, 35-41). El relato es breve. Los discípulos navegan en una barca en el lago de Galilea. Jesús también está con ellos y duerme sobre un almohadón. De pronto, se levanta una terrible tempestad que está a punto de hundir la barca. Los discípulos, asustados, despiertan a Jesús y le piden ayuda. Jesús se levanta, increpa al lago y sobreviene una gran calma.

Todos podemos sentirnos en alguna ocasión como esos discípulos de la barca. Muchas veces, estamos desanimados y desesperanzados. Nos sentimos ahogados en un mar de preocupaciones. Nos puede parecer que Dios se desentiende de nosotros.

Sin embargo, el Evangelio quiere transmitirnos el mensaje de que, aunque parezca dormido, Jesús no deja de cuidar de nosotros. Él nos libera de nuestros miedos y nos conduce a buen puerto. Nos lo dice santa Teresa de Jesús en una de sus cartas con estas bellas palabras: «aunque duerma en el mar, hace parar los vientos cuando crece la tormenta».

Queridos hermanos y hermanas, Jesús es el ancla de nuestra fe. Ninguna tormenta podrá jamás separarnos de su amor. Pidamos a María que nos anime a vivir con alegría el mensaje de Jesús y a permanecer unidos a Él que nunca abandona la barca que es la Iglesia.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)