Carta dominical | «Fuente inagotable»

Hace ya unas semanas que nos encontramos de lleno en el periodo que la Iglesia llama tiempo ordinario. Aunque el adjetivo ordinario se use a menudo para referirse a aquello que es habitual y rutinario, este es un tiempo especial para encontrarnos con Dios en nuestra vida cotidiana. Todo es gracia para aquel que es […]

17 Jun, 2021
Església de Barcelona

Hace ya unas semanas que nos encontramos de lleno en el periodo que la Iglesia llama tiempo ordinario. Aunque el adjetivo ordinario se use a menudo para referirse a aquello que es habitual y rutinario, este es un tiempo especial para encontrarnos con Dios en nuestra vida cotidiana. Todo es gracia para aquel que es capaz de ver a Dios en el día a día.

Estas semanas, como ya lo hice durante la Cuaresma, quisiera animaros a leer con fe la Sagrada Escritura. En particular, os invito a meditar la lectura del Evangelio según san Marcos, que proclamamos en la Eucaristía de los domingos durante este año litúrgico.

El Evangelio contiene las palabras y las acciones de Jesucristo. Cada palabra de Jesús es como un rayo de luz que ilumina nuestra vida. Si escuchamos a Cristo con atención, llegaremos a tener sus mismos sentimientos (cf. Flp 2,5).

Orar con el Evangelio es como adentrarse en un cielo lleno de estrellas en las noches despejadas de verano. Cada vez que lo contemplamos vemos una estrella que no habíamos visto antes. Y es que el mensaje de Jesús siempre nos sorprende y aporta algo nuevo a nuestra vida.

La Palabra de Dios puede ser a la vez dulce y amarga (cf. Ap 10, 10). Dulce, porque nos da fuerza para vivir, esperanza y alegría. Amarga, porque la Palabra a menudo cuestiona nuestra forma de vivir.

Dice san Efrén que Dios escondió en su Palabra tesoros muy variados, para que cualquier persona que se acerque a ella pueda enriquecerse y encontrar el alimento que le haga crecer en la fe y en el amor. Y es que el Evangelio es una fuente inagotable de la que todos podemos beber.

Cuando leemos juntos el Evangelio, dejamos que Cristo entre en nuestra vida y se quede con nosotros. La Palabra de Dios cura nuestras cegueras y nos convierte en un solo pueblo, unido y solidario con todos nuestros hermanos y hermanas, pero especialmente, con aquellos que sufren la marginación y la soledad.

Hoy la Iglesia nos invita a leer el episodio del Evangelio de Marcos conocido como la tempestad calmada (cf. Mc 4, 35-41). El relato es breve. Los discípulos navegan en una barca en el lago de Galilea. Jesús también está con ellos y duerme sobre un almohadón. De pronto, se levanta una terrible tempestad que está a punto de hundir la barca. Los discípulos, asustados, despiertan a Jesús y le piden ayuda. Jesús se levanta, increpa al lago y sobreviene una gran calma.

Todos podemos sentirnos en alguna ocasión como esos discípulos de la barca. Muchas veces, estamos desanimados y desesperanzados. Nos sentimos ahogados en un mar de preocupaciones. Nos puede parecer que Dios se desentiende de nosotros.

Sin embargo, el Evangelio quiere transmitirnos el mensaje de que, aunque parezca dormido, Jesús no deja de cuidar de nosotros. Él nos libera de nuestros miedos y nos conduce a buen puerto. Nos lo dice santa Teresa de Jesús en una de sus cartas con estas bellas palabras: «aunque duerma en el mar, hace parar los vientos cuando crece la tormenta».

Queridos hermanos y hermanas, Jesús es el ancla de nuestra fe. Ninguna tormenta podrá jamás separarnos de su amor. Pidamos a María que nos anime a vivir con alegría el mensaje de Jesús y a permanecer unidos a Él que nunca abandona la barca que es la Iglesia.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Habrá más alegría en el cielo por un solo pecador que se convierta.

(Lc 15,1-10)