Carta dominical | «Amb l’esforç de tots, seguim avançant»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de jornada de Germanor.
Carta dominical | «Dues festes i un sol missatge»
L’arquitecte Antoni Gaudí acostumava a dir amb admiració: «La litúrgia ho té tot previst!». La litúrgia és certament una extraordinària mestra de la fe i de l’espiritualitat. En aquest sentit, em sembla exemplar que el calendari litúrgic actual hagi posat, en dies successius, una festa dedicada a Jesús i una dedicada a la seva Mare. […]
10 Juny, 2021
L’arquitecte Antoni Gaudí acostumava a dir amb admiració: «La litúrgia ho té tot previst!». La litúrgia és certament una extraordinària mestra de la fe i de l’espiritualitat. En aquest sentit, em sembla exemplar que el calendari litúrgic actual hagi posat, en dies successius, una festa dedicada a Jesús i una dedicada a la seva Mare. Divendres celebràvem la solemnitat del Sagrat Cor i ahir, dissabte, la memòria del Cor Immaculat de la benaurada Verge Maria.
L’Església celebra sempre la sobreabundància de l’amor de Déu Trinitat, que es dona en Crist i per l’Esperit Sant. El Pare ens dona el Fill en l’Eucaristia (Corpus) i a través del seu cor traspassat (Sagrat Cor) rebem el do i la força de l’Esperit Sant (Pentecosta). Són solemnitats del Senyor en què celebrem el mateix que commemorem en cada Eucaristia. Si la solemnitat del Corpus es relaciona amb el Dijous Sant, la del Cor de Jesús es relaciona amb el Divendres Sant, com una prolongació i contemplació dels misteris de Crist que ens salven.
Jesús ha reparat la humanitat davant Déu. L’Església s’uneix a aquesta reparació amb la fe, amb l’esperança, amb l’amor i amb les obres de caritat que procuren la justícia. No és una evasió de la realitat mitjançant pràctiques devotes; és un foc d’amor que, un cop entra en nosaltres, ens porta a lliurar la pròpia vida i a fer obres en favor dels més febles, segons ens va interpel·lant l’Esperit Sant.
Fa unes setmanes, vaig tenir el goig de reunir-me amb entitats catòliques que treballen intensament pels més desfavorits. Les accions d’aquestes entitats són una de les expressions contemporànies de l’amor de Crist als més febles.
Voldria subratllar també que Ia litúrgia ens dona una bona lliçó quan l’endemà de la celebració del Sagrat Cor ens proposa recordar la del Cor Immaculat de la benaurada Verge Maria. El culte a aquesta advocació procedeix de sant Joan Eudes i va ser propagada, sobretot, per sant Lluís Maria Grignion de Montfort. Sant Antoni Maria Claret va ser un gran impulsor de la devoció al Cor de Maria i va anomenar «Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria» la congregació que va fundar a Vic l’any 1849. Fa unes dècades, el papa sant Joan Pau II va escollir les paraules Totus tuus com a lema episcopal. Aquestes paraules pertanyen a la consagració al Cor de Maria: «Tot teu soc, i tot el meu és teu. En tot allò meu t’acullo. Dona’m el teu cor, Maria».
Les celebracions del Sagrat Cor de Jesús i del Cor de Maria recorden que l’Església viu de l’amor del Déu Trinitat i que ha de tenir un cor maternal envers tots i, especialment, envers els vulnerables. Precisament, Sant Joan XXIII va titular Mater et magistra («Mare i mestra») una de les seves encícliques sobre la missió social de l’Església. I sant Pau VI va oferir a Maria el nou títol de Mare de l’Església.
Benvolguts germans i germanes, acabem demanant la intercessió de la Mare de Déu: «Santa Maria, Mare de Déu i mare nostra, ens acollim a la teva protecció, lliura’ns de qualsevol perill, oh Verge gloriosa i beneïda».
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
