Carta dominical | «Una vida luminosa»

Momento de la ceremonia de beatificación de Carlo Acutis, celebrada el 10 de octubre de 2020 en la basílica de San Francisco, Asís (Italia). Foto: G. Borgia El pasado siete de noviembre tuve el gozo de presidir la beatificación de un joven de nuestra diócesis: Joan Roig Diggle. Hoy quisiera también recordar a Carlo Acutis, […]

01 Jul, 2021
Església de Barcelona

Momento de la ceremonia de beatificación de Carlo Acutis, celebrada el 10 de octubre de 2020 en la basílica de San Francisco, Asís (Italia). Foto: G. Borgia

El pasado siete de noviembre tuve el gozo de presidir la beatificación de un joven de nuestra diócesis: Joan Roig Diggle. Hoy quisiera también recordar a Carlo Acutis, un chico que, como Joan Roig, estaba enamorado de Cristo y de la Eucaristía. Este joven italiano fue beatificado en Asís el pasado diez de octubre.

Carlo nació en Milán en 1991 y falleció el doce de octubre de 2006, a la edad de quince años, como consecuencia de una leucemia que terminó con su vida en pocos días. Comentan los que lo conocieron que su vida fue un regalo para todos. Era un chico alegre, optimista, que siempre sonreía. En palabras de uno de sus profesores era «un pedazo de cielo para sus compañeros de clase».

Nuestro joven beato fue un chico sencillo y simpático que amaba la naturaleza y sentía un gran cariño por los animales. Como muchos jóvenes de su edad se sentía atraído por los medios actuales de comunicación social. Usaba las redes sociales para transmitir valores, belleza y para sembrar la semilla del evangelio.

Desde pequeño, Carlo sintió la necesidad de cultivar la amistad con Cristo. Cuenta su madre que, con apenas tres años, su hijo le pedía a menudo que lo llevara a la Iglesia para saludar a Jesús. Veía al Maestro como a alguien cercano, como a un amigo con el que podía compartir penas y alegrías. Nos lo dice bellamente la Primera Carta de Pedro: «Entregadle a Él vuestras preocupaciones, porque Él cuida de vosotros» (1Pe 5,7).

También sentía una gran devoción por la Virgen. Siempre decía que era la única mujer de su vida. Rezaba el rosario todos los días. Durante su corta vida, Carlo se consagró varias veces a María para renovar su amor por ella.

Carlo daba mucha importancia a la oración. Oraba todos los días. A menudo, le gustaba estar a solas con el Señor sin pronunciar una sola palabra. Se sentía como el apóstol Juan en la última cena, cuando recostó su cabeza sobre el pecho de Jesús. Nuestro joven creía de todo corazón que podía descansar en el Señor, abandonarse y poner toda su esperanza en Él.

La Eucaristía era la fuente que mantenía viva su relación con Jesús. Tal como él decía era su «autopista al cielo, lo más increíble que hay en el mundo». Gracias a la Eucaristía, Carlo tuvo una vida luminosa y entregada a los demás. Fue buen pan que dio vida a todos los que lo trataron.

Queridos hermanos y hermanas, quisiera concluir este escrito recordando una de las frases más conocidas de Carlo: «aunque todos nacen como originales, muchos mueren como fotocopias». Dios quiere que tengamos una fe activa que nos conduzca a una vida auténtica. Él ha sembrado en cada uno de nosotros capacidades personales y únicas. No seamos fotocopias. Dejemos que se manifiesten en nosotros los talentos que Dios nos ha dado para acercarnos y acercar a los demás a Cristo.

Cuentan los que asistieron al funeral de Carlo que la iglesia estaba llena de gente. Muchos de ellos eran personas sin hogar que nuestro joven saludaba a diario. Ojalá que el testimonio de Carlo nos ayude a ver el rostro de Cristo en cualquier ser humano, pero especialmente en los más pobres. Vivamos pues con intensidad los objetivos de la fraternidad, la juventud y la atención a los pobres de nuestro Plan Pastoral Diocesano. Que María nos anime a encontrar la verdadera felicidad en el servicio generoso a Dios y a los hermanos.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Los hijos de este mundo son más astutos con su propia gente que los hijos de la luz.

(Lc 16,1-8)