Carta dominical | «Mes de oración»

El mes de noviembre que acabamos de iniciar es un mes que, por sus características -aumenta el frío y anochece más pronto-, se presta al recogimiento y a la oración. Es un mes en el que la Iglesia universal nos anima a mirar con esperanza la muerte y la vida eterna y, por ello, nos […]

02 Nov, 2023
Església de Barcelona

El mes de noviembre que acabamos de iniciar es un mes que, por sus características -aumenta el frío y anochece más pronto-, se presta al recogimiento y a la oración. Es un mes en el que la Iglesia universal nos anima a mirar con esperanza la muerte y la vida eterna y, por ello, nos invita a orar intensamente a Dios por nuestros difuntos para que puedan gozar ya de la vida celestial.

Además, el mes de noviembre es un mes en el que desde las diócesis con sede en Cataluña exhortamos a los fieles a orar y a ofrecer sacrificios por las vocaciones al sacerdocio. Por todo ello, y agradeciendo de antemano vuestra participación, he creído oportuno compartir con vosotros una preciosa historia con el deseo de que sea un estímulo para vuestra vida de oración.

La hija de José pidió al sacerdote que fuera a visitar a su padre para hacer una oración junto a él, ya que estaba muy enfermo.

Cuando el sacerdote llegó a la habitación del enfermo, encontró a José en su cama con la cabeza apoyada sobre un par de almohadas. Había una silla junto a su cama. El sacerdote pensó que el hombre esperaba alguna visita.

-¿Supongo que me estaba esperando?, le preguntó el sacerdote.

-No, ¿quién es usted?, le preguntó el hombre.

-Soy el sacerdote que su hija ha llamado para que orase con usted; cuando he visto la silla vacía al lado de su cama he supuesto que usted sabía que yo vendría. La silla… acérquese, dijo José, le voy a contar algo.Nunca le he dicho esto a nadie, pero toda mi vida la he pasado sin saber cómo orar. Una vez en la Iglesia escuché algo sobre la oración, pero nunca entendí cómo debía orar. Hace unos cuatro años, mi mejor amigo me dijo:

-José, orar es simplemente tener una conversación con Jesús. Te sugiero que hagas lo siguiente: siéntate en una silla y pon otra vacía frente a ti, luego empieza a conversar con Jesús, sabiendo por la fe que Él está sentado delante de ti. No es algo alocado, pues Él mismo nos dijo: «Yo estaré siempre con vosotros» (cf. Mt 28,20). Por lo tanto, tú le hablas y lo escuchas, de la misma manera como lo estás haciendo conmigo ahora.

-Así lo hice y me gustó tanto, que lo he seguido haciendo unas dos horas diarias desde entonces. Siempre tengo mucho cuidado de que mi hija no lo vea… ella creería que me estoy volviendo loco.

El sacerdote sintió una gran emoción al escuchar a José.

-Lo que estás haciendo es muy bueno, nunca dejes de hacerlo.

Luego hizo una oración con él, lo bendijo y se fue.

Dos días después, la hija de José llamó al sacerdote para decirle que su padre había fallecido. Él se interesó en saber cómo había sucedido y la hija se lo explicó:

-Cuando salí de casa me llamó para que fuera a verle. Me dijo lo mucho que me quería y me dio un beso. Cuando regresé de hacer las compras, una hora más tarde ya había fallecido. Pero hay algo extraño respecto de su muerte. Aparentemente antes de morir, se acercó a la silla que estaba al lado de su cama y recostó su cabeza en ella, como si se apoyara sobre el regazo de alguien. ¿Qué cree usted que puede significar esto?

 El sacerdote se secó las lágrimas y con emoción le respondió:

-¡Cómo desearía que todos pudiésemos irnos de esa manera!

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Lc 6,1-5)