Carta dominical | «Los rasgos distintivos de una Iglesia sinodal»

Este domingo se clausura la primera sesión de la XVI Asamblea General Ordinaria del Sínodo de los Obispos. Hemos llegado hasta aquí tras realizar un largo camino por las diócesis de todo el mundo, por las diversas Conferencias episcopales y en los encuentros continentales que han ido marcando el camino del Sínodo. El itinerario que […]

26 Oct, 2023
Església de Barcelona

Este domingo se clausura la primera sesión de la XVI Asamblea General Ordinaria del Sínodo de los Obispos. Hemos llegado hasta aquí tras realizar un largo camino por las diócesis de todo el mundo, por las diversas Conferencias episcopales y en los encuentros continentales que han ido marcando el camino del Sínodo.

El itinerario que hemos recorrido juntos no ha sido en vano. Hemos ido descubriendo los rasgos que deben caracterizar a una Iglesia sinodal. Unos rasgos que todavía hace falta ir perfilando, reflexionando y discerniendo. Queremos avanzar hacia una Iglesia más sinodal en su universalidad, en su concreción diocesana y en cada grupo y comunidad eclesial. Señalo algunas de estas características que se recogen en el Instrumentum laboris (ver números 19-31).

El Concilio Vaticano II habla de la Iglesia como Pueblo de Dios, en el que cada uno de sus miembros tiene un papel específico, irreemplazable y complementario. Ahora bien, lo que nos une e identifica como Pueblo de Dios es el Espíritu Santo recibido en el bautismo, que nos hace hijos de Dios, miembros de su familia, iguales en dignidad y responsables todos juntos de una misión común, que es el anuncio de la salvación y la esperanza que nos trae Jesús. Esta misión tendrá sentido si la llevamos a cabo juntos y en comunión.

La Iglesia es un ámbito de encuentro, escucha recíproca, diálogo, acogida para todos. Como Pueblo de Dios debemos ser capaces de abrazar a cada persona, aceptarla tal como es y acompañarla desde su situación al encuentro con Dios.

Nuestro mundo está marcado por múltiples tensiones, que también habitan en el día a día de la comunidad eclesial. Uno de los aspectos distintivos de la Iglesia sinodal es saber reconocer estas tensiones y, sobre todo, ser capaces de gestionarlas movidos por el Espíritu Santo y manteniendo viva la comunión.

Todo ello hace que el discernimiento sea un reto y una necesidad que acompaña al camino sinodal y a la vida de la Iglesia. Discernimiento para captar el paso de Dios en la vida de las personas y del mundo, para ir descubriendo a qué nos llama el Espíritu Santo en este momento concreto. Discernimiento en la vida personal y en la comunitaria, en el día a día de nuestra fe. Una Iglesia que quiere discernir escuchando al Espíritu Santo y dejándose guiar por Él.

Queridos hermanos y hermanas, ha sido un mes de trabajo exhaustivo, de escucha mutua bajo el impulso del Espíritu. La vida sinodal no es una estrategia para organizar la Iglesia, sino la experiencia de poder encontrar una unidad que abarca la diversidad sin cancelarla, porque está fundamentada en la unión con Dios, en la confesión de una misma fe, bajo la guía del Espíritu Santo.

Que Santa María, madre de la Iglesia, nos ayude a todos.

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

*Podéis encontrar la Carta de la XVI Asamblea General Ordinaria del Sínodo de los Obispos al Pueblo de Dios, del 25 de octubre de 2023, en este enlace.

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Lc 6,1-5)