Carta dominical | «Los rasgos distintivos de una Iglesia sinodal»

Este domingo se clausura la primera sesión de la XVI Asamblea General Ordinaria del Sínodo de los Obispos. Hemos llegado hasta aquí tras realizar un largo camino por las diócesis de todo el mundo, por las diversas Conferencias episcopales y en los encuentros continentales que han ido marcando el camino del Sínodo. El itinerario que […]

26 Oct, 2023
Església de Barcelona

Este domingo se clausura la primera sesión de la XVI Asamblea General Ordinaria del Sínodo de los Obispos. Hemos llegado hasta aquí tras realizar un largo camino por las diócesis de todo el mundo, por las diversas Conferencias episcopales y en los encuentros continentales que han ido marcando el camino del Sínodo.

El itinerario que hemos recorrido juntos no ha sido en vano. Hemos ido descubriendo los rasgos que deben caracterizar a una Iglesia sinodal. Unos rasgos que todavía hace falta ir perfilando, reflexionando y discerniendo. Queremos avanzar hacia una Iglesia más sinodal en su universalidad, en su concreción diocesana y en cada grupo y comunidad eclesial. Señalo algunas de estas características que se recogen en el Instrumentum laboris (ver números 19-31).

El Concilio Vaticano II habla de la Iglesia como Pueblo de Dios, en el que cada uno de sus miembros tiene un papel específico, irreemplazable y complementario. Ahora bien, lo que nos une e identifica como Pueblo de Dios es el Espíritu Santo recibido en el bautismo, que nos hace hijos de Dios, miembros de su familia, iguales en dignidad y responsables todos juntos de una misión común, que es el anuncio de la salvación y la esperanza que nos trae Jesús. Esta misión tendrá sentido si la llevamos a cabo juntos y en comunión.

La Iglesia es un ámbito de encuentro, escucha recíproca, diálogo, acogida para todos. Como Pueblo de Dios debemos ser capaces de abrazar a cada persona, aceptarla tal como es y acompañarla desde su situación al encuentro con Dios.

Nuestro mundo está marcado por múltiples tensiones, que también habitan en el día a día de la comunidad eclesial. Uno de los aspectos distintivos de la Iglesia sinodal es saber reconocer estas tensiones y, sobre todo, ser capaces de gestionarlas movidos por el Espíritu Santo y manteniendo viva la comunión.

Todo ello hace que el discernimiento sea un reto y una necesidad que acompaña al camino sinodal y a la vida de la Iglesia. Discernimiento para captar el paso de Dios en la vida de las personas y del mundo, para ir descubriendo a qué nos llama el Espíritu Santo en este momento concreto. Discernimiento en la vida personal y en la comunitaria, en el día a día de nuestra fe. Una Iglesia que quiere discernir escuchando al Espíritu Santo y dejándose guiar por Él.

Queridos hermanos y hermanas, ha sido un mes de trabajo exhaustivo, de escucha mutua bajo el impulso del Espíritu. La vida sinodal no es una estrategia para organizar la Iglesia, sino la experiencia de poder encontrar una unidad que abarca la diversidad sin cancelarla, porque está fundamentada en la unión con Dios, en la confesión de una misma fe, bajo la guía del Espíritu Santo.

Que Santa María, madre de la Iglesia, nos ayude a todos.

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

*Podéis encontrar la Carta de la XVI Asamblea General Ordinaria del Sínodo de los Obispos al Pueblo de Dios, del 25 de octubre de 2023, en este enlace.

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... Ver másVer menos
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... Ver másVer menos
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, ¿por qué lloras?, ¿a quién buscas?

(Jn 20,1.11-18)