Carta dominical | «La paciencia de Dios»

Dejamos atrás el verano y los días siguen transcurriendo a un ritmo inusual, distinto, que nos exige a todos un poco de paciencia. Y, así, con paciencia, nos enfrentamos a la incertidumbre y sinsabores que nos deja la Covid-19. En estos momentos, la paciencia es una de las virtudes más valiosa; una actitud que nos […]

24 Sep, 2020
Església de Barcelona

Dejamos atrás el verano y los días siguen transcurriendo a un ritmo inusual, distinto, que nos exige a todos un poco de paciencia. Y, así, con paciencia, nos enfrentamos a la incertidumbre y sinsabores que nos deja la Covid-19. En estos momentos, la paciencia es una de las virtudes más valiosa; una actitud que nos ha ayudado a muchos a tolerar, a comprender e incluso a soportar los contratiempos con fortaleza.

La paciencia atenúa la desesperación, nos lleva a la tranquilidad y a la paz; nos proporciona la serenidad necesaria para ver las cosas con equilibrio y sensatez; nos ayuda a adaptarnos a las circunstancias, haciendo que cualquier problema sea más fácil de afrontar. Pero no solo nos enseña a saber esperar, sino a hacerlo con una actitud positiva. No se trata de quedarse quieto y aguantar. Al contrario. La paciencia es activa. Es una respuesta basada en la sabiduría que exige poner en acción muchos de nuestros recursos emocionales. A veces, unos pocos segundos son suficientes. Se trata de un entrenamiento. Cuanto más la practiquemos, más pacientes seremos.

El papa Francisco dice al respecto: «Si no cultivamos la paciencia, siempre tendremos excusas para responder con ira y finalmente nos convertiremos en personas que no saben convivir» (Amoris Laetitia, 92). Cultivar la paciencia es el arte de saber esperar. Así nos lo enseña la naturaleza. Para recoger los frutos en óptimas condiciones hay que esperar el tiempo propicio. Y su secreto es, precisamente, su eterna paciencia.

Las semillas piden tiempo, esfuerzo y paciencia. Así también sucede en nuestra relación con Dios. Si vivimos unidos a Él, y conforme a su voluntad, obtendremos fruto espiritual. Pero no pretendamos cosechar el mismo día que sembramos. No pidamos a Dios que corra. Sus respuestas no son inmediatas, pero siempre llegan. Confiar en Él es poner nuestra vida en sus manos. Es mirar adelante con esperanza. Es mantenerse firme en las contrariedades. Es ser conscientes de nuestra fragilidad y nuestras limitaciones. Es dejarse llevar.

La vida misma es sembrar y recoger. En momentos difíciles, si cultivamos la paciencia también podemos ser sembradores de paz. Dios nos ayudará a ser más fuertes y pacientes y a vivir con más serenidad. Permitamos que Dios nos ayude. Él tiene paciencia con nosotros. Nunca se cansará de estar a nuestro lado. Es la infinita paciencia de Dios frente a la impaciencia del hombre.

Queridos hermanos y hermanas, cuando tengamos la tentación de perder la paciencia con alguien, pensemos en lo paciente que Dios es con nosotros. Santa Teresa de Jesús se dio cuenta de la importancia de esta virtud cuando afirmaba: «Nada te turbe, nada te espante. Quién a Dios tiene nada le falta. Nada te turbe, nada te espante, solo Dios basta. La paciencia todo lo alcanza». Con amor y paciencia casi nada es imposible.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Aquel que no renuncia a todos sus bienes no puede ser discípulo mío.

(Lc 14,25-33)