Carta dominical | «María, ruega por nosotros»

El próximo miércoles, 7 de octubre, celebramos la fiesta de la Virgen del Rosario. Esta celebración mariana siempre me transporta a mi infancia. Recuerdo los atardeceres en los que rezábamos el rosario en familia. Una oración familiar que terminaba con las letanías a la Virgen. Si nos fijamos en las letanías, descubriremos su verdadero sentido […]

01 Oct, 2020
Església de Barcelona

El próximo miércoles, 7 de octubre, celebramos la fiesta de la Virgen del Rosario. Esta celebración mariana siempre me transporta a mi infancia. Recuerdo los atardeceres en los que rezábamos el rosario en familia. Una oración familiar que terminaba con las letanías a la Virgen.

Si nos fijamos en las letanías, descubriremos su verdadero sentido y belleza, pero para ello debemos abandonar los prejuicios y adentrarnos en ellas. Desde fuera pueden parecer oraciones monótonas, aburridas y arcaicas que no tienen cabida en el siglo XXI, pero os invito a descubrir que no es así. Están escritas con gran pasión y reflejan el profundo amor a Dios y a la Virgen, un amor eterno. Las letanías son, sin duda, un bello ejemplo de la expresión de este amor.

A lo largo de la historia, poetas, escritores y creadores de distintas disciplinas han intentado expresar el amor a través de su arte. Así, el arquitecto Antoni Gaudí ideó e inició el templo de la Sagrada Familia en Barcelona, una obra monumental inspirada por su profundo amor a Dios. Es por ello que se le conoce como «el arquitecto de Dios».

El amor que sentimos hacia los otros es difícil de describir y de medir. El amor que sentimos hacia Dios o hacia la Virgen escapa aún más a nuestra comprensión y es muy difícil de expresar con palabras. Pero tenemos ejemplos excelsos de esta expresión en los textos de santa Teresa de Jesús o de san Juan de la Cruz, que recogen su experiencia de profunda comunión con Dios; así ambos llegan a afirmar: «Vivo sin vivir en mí».

La magnitud del amor que muchos sentimos hacia la Virgen es tal que no es suficiente con una sola frase para poder describir este amor. Por ello, a veces se expresa en una retahíla de alabanzas. Así, de hecho, las letanías nacieron en los primeros siglos del cristianismo. Eran súplicas dialogadas entre los sacerdotes y los fieles, y se rezaban, sobre todo, en las procesiones. Aunque al principio eran dirigidas solo a Dios, se añadieron con el tiempo invocaciones a los santos y, especialmente, a la Virgen María. Las letanías marianas empezaron a multiplicarse en los siglos XV y XVI.

Desde entonces, ha llovido mucho y la sociedad ha cambiado, pero las letanías siguen ahí, siguen teniendo una inmensa fuerza y una gran profundidad. Si las leemos no de forma mecánica, sino con el corazón y teniendo en cuenta que quien las ha escrito es una persona enamorada de Dios y de la Virgen, las disfrutaremos. Detengámonos en cada palabra, en cada frase, sin prisas. Con amor. Con pasión. Cerrando los ojos y abriendo el alma, contemplaremos a la Virgen que nos está observando y escuchando.

Queridos hermanos y hermanas, os animo a rezar el rosario, a ofrecer «rosas» a María, especialmente en estos días; nos ayudará a ver la realidad con su mirada y nos llevará hacia su Hijo. Pidamos a María que nos acerque a la vida y a las palabras de Jesús. Santa María, Madre de Dios, ruega por nosotros.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... Ver másVer menos
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... Ver másVer menos
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Extendiendo su mano hacia sus discípulos, dijo: «Estos son mi madre y mis hermanos.

(Mt 12,46-50)