Carta dominical | «María, ruega por nosotros»

El próximo miércoles, 7 de octubre, celebramos la fiesta de la Virgen del Rosario. Esta celebración mariana siempre me transporta a mi infancia. Recuerdo los atardeceres en los que rezábamos el rosario en familia. Una oración familiar que terminaba con las letanías a la Virgen. Si nos fijamos en las letanías, descubriremos su verdadero sentido […]

01 Oct, 2020
Església de Barcelona

El próximo miércoles, 7 de octubre, celebramos la fiesta de la Virgen del Rosario. Esta celebración mariana siempre me transporta a mi infancia. Recuerdo los atardeceres en los que rezábamos el rosario en familia. Una oración familiar que terminaba con las letanías a la Virgen.

Si nos fijamos en las letanías, descubriremos su verdadero sentido y belleza, pero para ello debemos abandonar los prejuicios y adentrarnos en ellas. Desde fuera pueden parecer oraciones monótonas, aburridas y arcaicas que no tienen cabida en el siglo XXI, pero os invito a descubrir que no es así. Están escritas con gran pasión y reflejan el profundo amor a Dios y a la Virgen, un amor eterno. Las letanías son, sin duda, un bello ejemplo de la expresión de este amor.

A lo largo de la historia, poetas, escritores y creadores de distintas disciplinas han intentado expresar el amor a través de su arte. Así, el arquitecto Antoni Gaudí ideó e inició el templo de la Sagrada Familia en Barcelona, una obra monumental inspirada por su profundo amor a Dios. Es por ello que se le conoce como «el arquitecto de Dios».

El amor que sentimos hacia los otros es difícil de describir y de medir. El amor que sentimos hacia Dios o hacia la Virgen escapa aún más a nuestra comprensión y es muy difícil de expresar con palabras. Pero tenemos ejemplos excelsos de esta expresión en los textos de santa Teresa de Jesús o de san Juan de la Cruz, que recogen su experiencia de profunda comunión con Dios; así ambos llegan a afirmar: «Vivo sin vivir en mí».

La magnitud del amor que muchos sentimos hacia la Virgen es tal que no es suficiente con una sola frase para poder describir este amor. Por ello, a veces se expresa en una retahíla de alabanzas. Así, de hecho, las letanías nacieron en los primeros siglos del cristianismo. Eran súplicas dialogadas entre los sacerdotes y los fieles, y se rezaban, sobre todo, en las procesiones. Aunque al principio eran dirigidas solo a Dios, se añadieron con el tiempo invocaciones a los santos y, especialmente, a la Virgen María. Las letanías marianas empezaron a multiplicarse en los siglos XV y XVI.

Desde entonces, ha llovido mucho y la sociedad ha cambiado, pero las letanías siguen ahí, siguen teniendo una inmensa fuerza y una gran profundidad. Si las leemos no de forma mecánica, sino con el corazón y teniendo en cuenta que quien las ha escrito es una persona enamorada de Dios y de la Virgen, las disfrutaremos. Detengámonos en cada palabra, en cada frase, sin prisas. Con amor. Con pasión. Cerrando los ojos y abriendo el alma, contemplaremos a la Virgen que nos está observando y escuchando.

Queridos hermanos y hermanas, os animo a rezar el rosario, a ofrecer «rosas» a María, especialmente en estos días; nos ayudará a ver la realidad con su mirada y nos llevará hacia su Hijo. Pidamos a María que nos acerque a la vida y a las palabras de Jesús. Santa María, Madre de Dios, ruega por nosotros.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Aquel que no renuncia a todos sus bienes no puede ser discípulo mío.

(Lc 14,25-33)