Carta dominical | «La Iglesia, servidora de los pobres»

«¿Por qué buscáis entre los muertos al que vive? No está aquí. Ha resucitado» (Lc, 24,5) Esta es la Buena Noticia por excelencia que celebramos durante el tiempo pascual. La gran fiesta cristiana de la Pascua nos invita a todos a dar dos paso: pasar de la sorpresa a la alegría y de la alegría […]

10 May, 2018
Església de Barcelona

«¿Por qué buscáis entre los muertos al que vive? No está aquí. Ha resucitado» (Lc, 24,5) Esta es la Buena Noticia por excelencia que celebramos durante el tiempo pascual. La gran fiesta cristiana de la Pascua nos invita a todos a dar dos paso: pasar de la sorpresa a la alegría y de la alegría a la visión serena de la fe.

Esta es la Buena Noticia que queremos compartir con todos los hombres y todas las mujeres del mundo. La muerte no tiene la última palabra en nuestra vida. La muerte es la puerta a una nueva existencia sin límites. Es este paso, esta pascua de la vida terrenal a la eterna, lo que nos ayuda a replantear el esquema de valores de nuestra vida y nos libera de mi «yo» para abrirse a los demás, al «nosotros». A dar este paso, nos quiere ayudar el documento Orientaciones y propuestas para una conversión pastoral en la archidiócesis de Barcelona, que conocemos como Plan pastoral diocesano.

Salir del «yo» para abrirnos al «nosotros» es una necesidad que ya quedó patente en la consulta previa al Plan pastoral y que se concretó en una opción por los pobres, en la línea de lo que nos propone repetidamente el papa Francisco. Él inició su pontificado con aquella frase que se ha convertido también en su programa: «Como quisiera una Iglesia pobre y para los pobres!».

Las respuestas a la consulta que hicimos insistían en que necesitamos descubrir las pobrezas que nos rodean, y que hay que hacerlo con el espíritu de la parábola evangélica del buen samaritano. Debemos descubrir los pobres que tenemos en nuestro entorno y especialmente hoy que abundan tantas pobrezas escondidas. Pobres no son sólo los que no tienen las necesidades básicas cubiertas, sino también los que sufren la soledad, la enfermedad, la rotura familiar o relacional, y también son pobres los que no conocen a Jesucristo.

Nuestra archidiócesis hace todo lo que puede en este ámbito. Siguiendo el modelo de acción social de Cáritas Diocesana, debemos responder con actos de amor muy concretos a estas pobrezas y, al mismo tiempo, elaborar proyectos bien diseñados para denunciarlas y combatirlas. Los obispos auxiliares y yo mismo estamos impresionados por las diversas iniciativas de solidaridad que existen en nuestra archidiócesis. Ahora bien, es necesario que la acción social ofrezca también Jesucristo y el Evangelio. Los pobres también tienen necesidad de Jesucristo. Así ´nos lo decía: «No solo de pan vive el hombre, sinó de toda palabra que sale de la boca de Dios» (Mat 4,4).

La prolongada y elevada tasa de desempleo, sobre todo juvenil, me hace sufrir mucho. Tenemos un gran problema social ante el cual se requiere la implicación de todas las instituciones civiles, sociales y políticas. La Iglesia quiere colaborar aportando su granito de arena. Es bueno también que toda la sociedad no se sienta indiferente y valore las iniciativas empresariales, sindicales y políticas que favorezcan la transformación de nuestra sociedad en una más justa y fraterna. Hacen falta unos sueldos dignos que aseguren una vida digna y la tan deseada paz social.

Queridos hermanos, os invito a hacer vuestra esta oración: Señor Jesús, ayúdame a no encerrarme en mí mismo y en mis problemas. Regálame, por favor, la fuerza para salir, para vivir atento a las necesidades de los que me rodean, a acompañarlos en sus sufrimientos y en sus pobrezas. Es tocando sus heridas, que te encontraré a Ti. Gracias Señor.

† Cardenal Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)