Carta dominical | «L’Església, servidora dels pobres»

«¿Per què busqueu entre els morts aquell que és viu? No hi és, aquí! Ha ressuscitat!» (Lc 24,5) Aquesta és la bona notícia per excel·lència que celebrem durant el temps pasqual. La gran festa cristiana de la Pasqua ens convida a tots a fer aquests pasos: passar de la sorpresa a la joia i de la joia a la visió serena de la fe.

Aquesta és la bona notícia que volem compartir amb tots els homes i totes les dones del món. La mort no té la darrera paraula de la nostra vida. La mort és la porta a una nova existència sense límits. És aquest pas, aquesta pasqua de la vida terrenal a l’eterna, el que ens ajuda a refer l’esquema de valors de la nostra vida i ens allibera del nostre jo per obrir-nos als altres, al nosaltres. A fer aquest pas, ens hi vol ajudar el document Orientacions i propostes per a una conversió pastoral a l’arxidiòcesi de Barcelona, que coneixem com a Pla pastoral diocesà.

Sortir del jo per obrir-nos al nosaltres és una necessitat que ja va quedar palesa en la consulta prèvia al Pla pastoral, concretada en una opció pels pobres en la línia del que ens proposa repetidament el papa Francesc. Ell va iniciar el seu pontificat amb aquella frase que ha esdevingut també el seu programa: «Com voldria una Església pobra i per als pobres!»

Les respostes a la consulta que vam fer insistien en el fet que ens cal descobrir les pobreses que ens envolten, i que cal fer-ho amb l’esperit de la paràbola evangèlica del bon samarità. Hem de descobrir els pobres que tenim a l’entorn i més avui que abunden tantes pobreses amagades. Pobres no són només els qui no tenen les necessitats bàsiques cobertes, sinó també els qui pateixen la soledat, la malaltia, el trencament familiar o relacional, i també són pobres els qui no coneixen Jesucrist.

La nostra arxidiòcesi fa tot el que pot en aquest àmbit. Seguint el model d’acció social de Càritas Diocesana, hem de respondre amb actes d’amor ben concrets a aquestes pobreses i, alhora, elaborar projectes ben dissenyats per denunciar-les i combatre-les. Els bisbes auxiliars i jo mateix estem impressionats per les diverses iniciatives de solidaritat que hi ha a la nostra arxidiòcesi. Ara bé, cal que l’acció social ofereixi també Jesucrist i l’Evangeli. Els pobres també tenen necessitat de Jesucrist, com ens diu l’Evangeli de Mateu: «L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.» (Mt 4,4).

La perllongada i elevada taxa d’atur, sobretot juvenil, em fa patir molt. Tenim un gran problema social davant del qual cal que s’impliquin totes les institucions civils, socials i polítiques. L’Església hi vol col·laborar aportant el seu gra de sorra. Cal també que la societat no hi sigui indiferent i valori les iniciatives empresarials, sindicals i polítiques que afavoreixin la transformació de la nostra societat en una de més justa i fraterna. Calen uns sous dignes que assegurin una vida digna i la tan desitjada pau social.

Benvolguts germans, us convido a fer vostra aquesta pregària: Senyor Jesús, ajuda’m a no tancar-me en mi mateix i en els meus problemes. Regala’m, si us plau, la força per sortir, per viure atent a les necessitats dels qui m’envolten, a acompanyar-los en els seus patiments i en les seves pobreses. És tocant les seves ferides, que et trobaré a Tu. Gràcies Senyor.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.