Carta dominical | «L’Església, servidora dels pobres»

  «¿Per què busqueu entre els morts aquell que és viu? No hi és, aquí! Ha ressuscitat!» (Lc 24,5) Aquesta és la bona notícia per excel·lència que celebrem durant el temps pasqual. La gran festa cristiana de la Pasqua ens convida a tots a fer aquests pasos: passar de la sorpresa a la joia i […]

10 Maig, 2018
Església de Barcelona

 

«¿Per què busqueu entre els morts aquell que és viu? No hi és, aquí! Ha ressuscitat!» (Lc 24,5) Aquesta és la bona notícia per excel·lència que celebrem durant el temps pasqual. La gran festa cristiana de la Pasqua ens convida a tots a fer aquests pasos: passar de la sorpresa a la joia i de la joia a la visió serena de la fe.

Aquesta és la bona notícia que volem compartir amb tots els homes i totes les dones del món. La mort no té la darrera paraula de la nostra vida. La mort és la porta a una nova existència sense límits. És aquest pas, aquesta pasqua de la vida terrenal a l’eterna, el que ens ajuda a refer l’esquema de valors de la nostra vida i ens allibera del nostre jo per obrir-nos als altres, al nosaltres. A fer aquest pas, ens hi vol ajudar el document Orientacions i propostes per a una conversió pastoral a l’arxidiòcesi de Barcelona, que coneixem com a Pla pastoral diocesà.

Sortir del jo per obrir-nos al nosaltres és una necessitat que ja va quedar palesa en la consulta prèvia al Pla pastoral, concretada en una opció pels pobres en la línia del que ens proposa repetidament el papa Francesc. Ell va iniciar el seu pontificat amb aquella frase que ha esdevingut també el seu programa: «Com voldria una Església pobra i per als pobres!»

Les respostes a la consulta que vam fer insistien en el fet que ens cal descobrir les pobreses que ens envolten, i que cal fer-ho amb l’esperit de la paràbola evangèlica del bon samarità. Hem de descobrir els pobres que tenim a l’entorn i més avui que abunden tantes pobreses amagades. Pobres no són només els qui no tenen les necessitats bàsiques cobertes, sinó també els qui pateixen la soledat, la malaltia, el trencament familiar o relacional, i també són pobres els qui no coneixen Jesucrist.

La nostra arxidiòcesi fa tot el que pot en aquest àmbit. Seguint el model d’acció social de Càritas Diocesana, hem de respondre amb actes d’amor ben concrets a aquestes pobreses i, alhora, elaborar projectes ben dissenyats per denunciar-les i combatre-les. Els bisbes auxiliars i jo mateix estem impressionats per les diverses iniciatives de solidaritat que hi ha a la nostra arxidiòcesi. Ara bé, cal que l’acció social ofereixi també Jesucrist i l’Evangeli. Els pobres també tenen necessitat de Jesucrist, com ens diu l’Evangeli de Mateu: «L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.» (Mt 4,4).

La perllongada i elevada taxa d’atur, sobretot juvenil, em fa patir molt. Tenim un gran problema social davant del qual cal que s’impliquin totes les institucions civils, socials i polítiques. L’Església hi vol col·laborar aportant el seu gra de sorra. Cal també que la societat no hi sigui indiferent i valori les iniciatives empresarials, sindicals i polítiques que afavoreixin la transformació de la nostra societat en una de més justa i fraterna. Calen uns sous dignes que assegurin una vida digna i la tan desitjada pau social.

Benvolguts germans, us convido a fer vostra aquesta pregària: Senyor Jesús, ajuda’m a no tancar-me en mi mateix i en els meus problemes. Regala’m, si us plau, la força per sortir, per viure atent a les necessitats dels qui m’envolten, a acompanyar-los en els seus patiments i en les seves pobreses. És tocant les seves ferides, que et trobaré a Tu. Gràcies Senyor.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)