Carta dominical | «Per una malaltia viscuda en família»

Hi ha un passatge de l’Evangeli de Joan que sempre m’ha captivat i que moltes vegades he convidat a contemplar. És el moment en què Jesús confia la seva mare al deixeble estimat. Li diu Jesús, i ens diu a cada un de nosaltres: «Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa» (Jn 19,26-27).

Jesús mira la seva mare, la mira amb agraïment; d’ella va rebre el do de la vida. La mira amb amor, com la seva mare el mira amb tendresa. Però ara tots dos es miren enmig d’un intens dolor. Aquesta és la situació de moltes trobades que es viuen en els hospitals i clíniques del nostre entorn més proper.

Molts professionals intenten certament que el malalt se senti protegit. Per això cal no abaixar la guàrdia i treballar contínuament per la humanització de la sanitat per aconseguir que els malalts sentin que tenen al costat una mà amiga. Amb les paraules de Jesús «aquí tens la teva mare», el deixeble Joan rep el manament de tenir cura de la seva mare, de no deixar-la sola. Quedar-se sol és terrible. Aquesta és la situació de molts malalts, allunyats dels seus familiars i amics. Aquesta és la situació de dolor i silenci de molts familiars que acompanyen el patiment d’un ésser estimat o fins i tot la possibilitat real d’un comiat segur. En moltes ocasions, la solitud és més dolorosa que la malaltia. La major solitud és viure el dolor sense amor, sense companyia.

Estimats germans i germanes, aquest diumenge sisè del temps de Pasqua celebrem la Pasqua del Malalt. Com ens recordava el lema per a la Jornada Mundial del Malalt d’aquest any, la família és l’àmbit ideal per tenir cura del malalt. En efecte, la família, com a primera cèl·lula de l’amor i de la vida, acompanya, escolta, enforteix i anima el malalt en la convalescència fins que es recupera i, quan arriba el trànsit de la mort, l’agafa de la mà fins que travessa el llindar de la nova vida.

Però l’Església i tots els seus membres, com a família de les famílies dels fills de Déu, estem també cridats a posar tot el nostre esforç i capacitats perquè la persona malalta recuperi l’alegria i les ganes de viure. Els predilectes de l’Església són els pacients que viuen la malaltia en solitud, especialment la gent gran. Dono les gràcies a tants metges, infermers i infermeres, auxiliars i personal no sanitari dels hospitals que ens informeu, als sacerdots i membres de la pastoral de la salut, de les persones més necessitades de companyia i escalf humà. Gràcies per deixar-nos compartir amb vosaltres la tasca d’humanitzar l’assistència sanitària.

Quan una mare s’aixeca una vegada i una altra per mirar el seu fill que jeu al llit malalt i amb dolor, el mira amb tendresa però no aconsegueix donar-li el que tant necessita: la salut. També el fill la mira impotent als ulls. Des del mer punt de vista del dolor aquesta mirada no el cura ni el lliura del dolor, però és l’única mirada en la qual el fill és mirat com a persona, al marge de la seva malaltia i més enllà del dolor.

El sofriment és salvat des de dins de si mateix. Així mira el Pare al fill a la creu, amb una mirada amorosa, però no el lliura de la creu. Així mira Maria el seu Fill quan el baixen de la creu i l’abraça com a signe de fidelitat. Així hem de mirar nosaltres el malalt, amb la mirada de l’amor, que no el lliura del dolor però que li dóna forces per suportar-lo.

Germans i germanes, quant temps fa que no aneu a visitar un malalt a un hospital? Per què no aneu un dia d’aquesta setmana? I si, afortunadament no teniu a ningú a qui visitar, us animo a apropar-vos a un centre sanitari, pregunteu si hi ha alguna persona que no rebi visites i quedeu-vos una estona amb ella. Feliç Pasqua del Malalt!

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.