Carta dominical | «Jesucrist, la nostra saviesa i la nostra força»

Fa uns dies el papa Francesc ens obsequiava amb una nova Exhortació apostòlica, Gaudete et exsultate, sobre la crida a la santedat en el món contemporani. En cinc anys de pontificat, l’actual successor de Pere ha publicat diferents escrits que coincideixen a incorporar la paraula alegria en el títol. Davant els moments d’incertesa que vivim, […]

26 Abr, 2018
Església de Barcelona

Fa uns dies el papa Francesc ens obsequiava amb una nova Exhortació apostòlica, Gaudete et exsultate, sobre la crida a la santedat en el món contemporani. En cinc anys de pontificat, l’actual successor de Pere ha publicat diferents escrits que coincideixen a incorporar la paraula alegria en el títol. Davant els moments d’incertesa que vivim, el Sant Pare ens convida a viure l’alegria de la fe a través d’una conversió personal i comunitària.

Des de la nostra realitat local, treballem en la mateixa direcció. De fet, les Orientacions i propostes per a una conversió pastoral a l’arxidiòcesi de Barcelona, que vam presentar diumenge passat, volen orientar-nos en aquest mateix camí de conversió personal i col·lectiva. Les properes setmanes, dedicaré alguns dels meus comentaris dominicals a compartir amb vosaltres les principals   orientacions d’aquest nou Pla pastoral.

El nou Pla pastoral segueix l’estela de l’Exhortació apostòlica programàtica del papa Francesc, La joia de l’Evangeli, ara bé, cal tenir present que no és un pla pastoral estàndard. En efecte, l’objectiu no és proposar unes accions pastorals concretes, sinó oferir un material que ens ajudi a iniciar un camí, personal i comunitari, de conversió pastoral a partir d’una transformació de les nostres actituds interiors. Amb el temps, aquest procés de conversió anirà transformant les nostres accions pastorals, tant al nivell de la diòcesi com de cadascuna de les parròquies i comunitats.

Aquest document vol oferir algunes orientacions i propostes per ajudar-nos a avançar en el camí d’acollir i fer vida la crida que hem rebut de Jesucrist, la crida d’anunciar l’Evangeli amb alegria i esperança. Som portadors d’una gran notícia i volem proposar una trobada personal amb Jesucrist que pot transformar la vida en un món que cerca pau, concòrdia i esperança. Aquest nou full de ruta és, doncs, una invitació a iniciar un camí de conversió que ens alliberi de la temptació de viure per mantenir les estructures heretades i ens ajudi a esdevenir una Església que surti a trobar-se amb les persones, que presenti i proposi -sense cap imposició- la bellesa i la joia de l’Evangeli.

El nou Pla s’estructura en cinc eixos o capítols: Jesucrist, els pobres, els joves, la fraternitat i el discerniment. El primer capítol del Pla pastoral ens recorda la importància de la trobada personal amb Jesucrist per poder anunciar la seva persona, el seu missatge i el misteri pasqual de la seva passió, mort i resurrecció. Aquesta ha estat una de les propostes més repetides pels diferents grups que van respondre el qüestionari que es va difondre abans de redactar el Pla Pastoral.

Una de les millors maneres de ser missioners és amb el nostre testimoniatge (Lc 24,48), amb un estil de vida modelat segons les Benaurances de Jesús (Mt 5,1-12). És el contacte amb Jesucrist en la vida, en la pregària, en els sagraments i en l’acompanyament espiritual el que ens va forjant per tal de poder arribar a ser testimonis seus.

Aquesta setmana, us convido a iniciar la vostra estona de pregària diària amb aquestes paraules: Senyor Jesús, vull obrir-te el cor perquè hi entris. No sé per on començar. Jo només et regalo el temps d’aquesta estona de pregària i les ganes de trobar-me amb Tu, la resta cal que ho facis Tu. Gràcies Senyor. Gràcies per transformar la meva vida. Sense Tu no soc res, amb Tu ho puc tot.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)