Carta dominical | Inmortalidad

Seguimos meditando, contemplando y proclamando el gran misterio de la Eucaristía. Misterio, sacramento, que nos entrega la misma vida de Dios transformándonos en iconos vivientes del misterio de su amor y de su entrañable misericordia. La Eucaristía nos hace vivir en Dios, nos incorpora a su misma vida, nos transforma, nos espiritualiza, nos diviniza y […]

21 Abr, 2016
Església de Barcelona

Seguimos meditando, contemplando y proclamando el gran misterio de la Eucaristía. Misterio, sacramento, que nos entrega la misma vida de Dios transformándonos en iconos vivientes del misterio de su amor y de su entrañable misericordia. La Eucaristía nos hace vivir en Dios, nos incorpora a su misma vida, nos transforma, nos espiritualiza, nos diviniza y nos da la semilla de la inmortalidad. ¡Qué gran misterio! El santo cura de Ars decía: “Si supiéramos lo que es la Misa (la Eucaristía)… moriríamos”.

El Evangelio de San Juan pone en boca de Jesús, nuestro Dios y Señor, estas palabras: “El que come mi carne y bebe mi sangre tiene vida eterna” (Jn 6,54). Comulgar es recibir el cuerpo de Cristo Resucitado. Comulgar es recibir la prenda, el anticipo de la vida eterna. “A quien comulga, Dios le hace el don de su inmortalidad porque el verbo es inmortal.” (San Cirilo de Alejandría, In Joannem IV, 2,263) ¡Qué don y qué misterio! Somos, “por la entrañable misericordia de nuestro Dios” (Lc 1,78), inmortales, vencedores de la muerte: ¡somos eternos! La muerte ya no tiene dominio sobre nosotros. La muerte ya no es el final del camino sino que se convierte en un acontecimiento pascual, es paso, es Pascua. La muerte no es más que el umbral que nos introduce en la vida sin fin, en la Jerusalén celeste, en la presencia de nuestro Dios. “Este pan no es como el que comieron vuestros padres en el desierto, que lo comieron y murieron. Quien come de este pan vivirá para siempre” (Jn 6,49-51).

Por la Eucaristía, Dios nos hace entrega de estos dones: la inmortalidad y la resurrección. San Ireneo amaba decir: “La Eucaristía es prenda de inmortalidad y de Resurrección”. Nuestra alma, unida a Cristo, es inmortal; nuestro cuerpo, alimentado por Cristo, resucitará. “Yo soy la resurrección y la vida. El que cree en mí, aunque muera, vivirá; y todo el que vive y cree en mí, no morirá jamás” (Jn 11,25-26). De ahí que no quepa, en el corazón de quien comulga dignamente, la tristeza y la desesperanza. En medio de los fracasos, del dolor, del sufrimiento, de la enfermedad y del zarpazo de la muerte, el creyente, que se alimenta del amor de Dios, de su cuerpo y de su sangre, sabe y canta con ferviente fe a su Señor: “Que aunque morimos no somos carne de un ciego destino. Tú nos hiciste, tuyos somos, nuestro destino es vivir…”

Que este misterio en el que nos introduce la Eucaristía, misterio de la inmortalidad y de la vida sin fin, nos ayude a ser testigos de esperanza y de paz. “Cristo es el sol que ilumina la vida de los justos y, cuando mueren, esta luz no desaparece. Llevan siempre esta llama con ellos y les introduce en la misma vida eterna, la vida sin fin.” (Nicolas Cabasilas, La vie en Christ, p. 136)

Al igual que la lamparilla del sagrario, ardiendo humildemente, señala el gran misterio de la presencia de Dios, nuestras vidas, humildes pero siempre encendidas, están llamadas a ser reflejo de la presencia de Dios. Que sepamos respetar y venerar esa presencia de Dios en toda persona humana, incluso en la más humilde, la que menos cuenta, la que está más marginada.

Que Dios os bendiga a todos.

+ Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Descárgate esta carta dominical en formato audio *.mp3

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)