Carta dominical | Divinización

“A todos los que le recibieron les dio poder de hacerse hijos de Dios” (Jn 1,12). De manera tan sencilla pero, a la vez, tan profunda, san Juan expresa el proyecto de Dios Padre sobre la humanidad: que todos lleguen a conseguir la dignidad infinita, eterna, de hijos de Dios. San Pablo dirá también: “Todos […]

14 Abr, 2016
Església de Barcelona

“A todos los que le recibieron les dio poder de hacerse hijos de Dios” (Jn 1,12). De manera tan sencilla pero, a la vez, tan profunda, san Juan expresa el proyecto de Dios Padre sobre la humanidad: que todos lleguen a conseguir la dignidad infinita, eterna, de hijos de Dios. San Pablo dirá también: “Todos los que son guiados por el Espíritu de Dios son hijos de Dios” (Rm 8,14).

Este gran proyecto de Dios se realiza de manera asombrosa en el sacramento de la Eucaristía. En ese sacramento admirable recibimos al Señor y su Espíritu. De ahí que podamos decir que nos convertimos en portadores de Cristo, incorporados a Cristo, transformados en Él, espiritualizados por su Espíritu. Ser hijo siempre es un don, algo que se recibe, que no conseguimos con nuestro esfuerzo: haber nacido, vivir, es un regalo maravilloso. Ser hijos de Dios, haber nacido del Espíritu de Dios, en Cristo, es el don más insospechado y absoluto; y este en Cristo tiene su más alta densidad y plenitud en la comunión eucarística.

¡Maravilla de misterio!, el Espíritu de Dios que hemos recibido en el Bautismo nos hace exclamar: “¡Abba, Padre!” (Rm 8,15) Somos realmente hijos de Dios, y por lo tanto divinizados. Así lo expresa santo Tomás de Aquino: “En efecto, lo propio de la Eucaristía es la transformación del hombre en Dios: la divinización” (Sent. IV, dist. 12). Habiendo, pues, recibido dignamente al Señor en la comunión eucarística, podemos decir con san Juan: “Ahora somos hijos de Dios” (1Jn 3,2). Somos hijos en el Hijo. Viéndonos, el Padre nos reconoce como verdaderos hijos y reconoce en cada uno de nosotros, en todos nosotros comulgados con Cristo, a su propio Hijo; y nosotros, contemplándolo, lo reconocemos como Padre nuestro, que está en los cielos. Es una realidad que nos sobrepasa. Necesitamos mucho silencio interior y mucha actitud contemplativa para lograr adentrarnos en este misterio, a través de las horas y los días.

La Eucaristía nos conduce a nuestra primera y esencial vocación de hijos de Dios: “Elegidos antes de la creación del mundo para ser santos e inmaculados en su presencia, en el amor. Elegidos de antemano para ser sus hijos adoptivos por medio de Jesucristo” (Ef 1,4-5). Nuestro Padre del cielo ha puesto en nosotros mucho más que su imagen, ha puesto mucho más que el soplo de vida. Ha puesto en nosotros al mismo Cristo, su Hijo. Ha reproducido la imagen de su Hijo en cada uno de nosotros. Viviendo en Él, como Él, en Él, y espiritualizados en Él, quedamos divinizados en Él. “Nada ni nadie podrá, ya, separarnos del amor de Dios manifestado en Cristo Jesús, Señor nuestro” (Rm 8,39). “A Él todo honor y toda gloria por los siglos de los siglos” (2Tm 4,18). Amén.

Como María, dejemos que este gran misterio se grabe en nuestro corazón y poco a poco nos vaya transformando en iconos vivientes de Dios, de manera que viéndonos vean al Padre y le glorifiquen sin fin.

Que Dios os bendiga a todos.

+ Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Descárgate esta carta dominical en formato audio *.mp3

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... Ver másVer menos
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... Ver másVer menos
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, ¿por qué lloras?, ¿a quién buscas?

(Jn 20,1.11-18)