Carta dominical | «Cuaresma, realismo y solidaridad»

El papa Francisco, con motivo de la Cuaresma que estamos celebrando, ha dirigido un mensaje a todos los cristianos titulado «A través del desierto, Dios nos guía a la libertad». Recomiendo a todos los diocesanos la lectura íntegra de este mensaje. En el breve espacio de esta carta, es difícil resumir todas las reflexiones que […]

29 Feb, 2024
Església de Barcelona

El papa Francisco, con motivo de la Cuaresma que estamos celebrando, ha dirigido un mensaje a todos los cristianos titulado «A través del desierto, Dios nos guía a la libertad». Recomiendo a todos los diocesanos la lectura íntegra de este mensaje.

En el breve espacio de esta carta, es difícil resumir todas las reflexiones que el Papa expone en su mensaje de Cuaresma. Por eso, me limitaré a remarcar dos aspectos: la llamada a vivir el realismo y la acción solidaria. La acción social de la Iglesia tiene un peso relevante dentro de nuestra sociedad a través de muchas entidades, que no siempre son visibles, pero que trabajan incansablemente. Cáritas es un ejemplo notorio de lo que hace la Iglesia. Así, en el último año, nuestra Cáritas diocesana ha acompañado a más de 35.000 personas y cerca de 80.000, si tenemos en cuenta la acción realizada por las Cáritas parroquiales y arciprestales. Estas personas atendidas pertenecen a familias que no tienen, muchas veces, una vivienda digna ni ningún tipo de ingreso ni ayuda.

Los cuarenta días de la Cuaresma nos recuerdan los cuarenta años del éxodo del pueblo judío hacia la tierra prometida, que fueron un largo camino hacia la libertad. «El éxodo de la esclavitud a la libertad –nos dice el papa Francisco– no es un camino abstracto. Para que nuestra Cuaresma también sea concreta, el primer paso es querer ver la realidad».

Es necesario que seamos conscientes de nuestra realidad, de las necesidades de las personas más vulnerables y no ser indiferentes a ellas. Pidamos al Señor un corazón bueno y una mirada atenta para saber identificar a los hermanos, a través de los cuales Él se nos hace presente todos los días. Jesús nos necesita para que ellos, que viven un tiempo de vulnerabilidad, no pierdan la esperanza. Unidos a Dios podemos ser agentes de esperanza, podemos darles el empuje necesario para que avancen. Como decía Péguy, la esperanza es una llama que nos ayudará a andar en la oscuridad.

Es tiempo de actuar, pero en Cuaresma, como nos recuerda el Papa, actuar es también detenerse. Es el sacrificio de no seguir ese impulso interior que nos engaña y nos lleva a vivir la vida como una carrera continua. Detenerse es, pues, una manera muy sana y necesaria de actuar. Es bueno detenerse para dejar pasar todo el runrún y la aceleración que llevamos dentro. Así, podremos ponernos en actitud de escucha. Una escucha que, tarde o temprano, nos abre al diálogo amoroso con Dios. Este encuentro con Él nos va llenando de un amor que nos hace percibir a los demás como nuestros hermanos y nos hace ser conscientes de que todos formamos parte de una misma y gran familia.

Queridos hermanos y hermanas, como nos dice el papa Francisco, la Cuaresma es también «un tiempo de decisiones comunitarias», de pequeñas y grandes decisiones, que pueden ser capaces de cambiar el día a día de las personas y la vida cotidiana de un país entero. Reunámonos, invoquemos al Espíritu Santo y dejemos que sea Él quien, a la luz de la Palabra, nos inspire las decisiones a tomar y nos llene de la fuerza necesaria para llevarlas a cabo.

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)