La dimensión espiritual de la sinodalidad

  El Espíritu Santo genera comunión y comunicación. El primer efecto de Pentecostés, además de gozo y valentía, es que los diversos se entendían en sus propias lenguas, gracias a la presencia del Amor (Ac 2). Por lo tanto, un signo claro de la presencia del Espíritu Santo es la apertura al diálogo y a la […]

03 Feb, 2022
Òscar Martí

 

El Espíritu Santo genera comunión y comunicación. El primer efecto de Pentecostés, además de gozo y valentía, es que los diversos se entendían en sus propias lenguas, gracias a la presencia del Amor (Ac 2).

Por lo tanto, un signo claro de la presencia del Espíritu Santo es la apertura al diálogo y a la comunicación. Y eso pide humildad, respeto, capacidad de escucha… Relativizar las propias convicciones sin intentar imponerlas… Qué recuerdo más bonito de aquellas reuniones de comunidad donde expresábamos las opiniones con modestia, escuchando con atención las opiniones de los demás, sin presiones para que se aceptara lo mío… hasta que, poco a poco, iba surgiendo el consenso fruto del ceder por parte de cada uno. Era una gran escuela para aprender a hablar y a escuchar, buscando la voluntad de Dios.

Porque previo al «caminar juntos» está el “escucharse juntos» para discernir lo que conviene y la dirección en la que se debe caminar. Porque el ‘Espíritu Santo puede hablar en la oración, en una revelación personal, pero normalmente, habla a través de los demás o de los signos de los tiempos. Por eso, hay que escuchar a todo el mundo, porque Dios, a veces, habla a través del más joven, como decía san Benito. Y hay que escuchar la realidad, aquello que nos está diciendo Dios con lo que ocurre.

La Iglesia tiene una gran tradición sinodal desde los inicios, empezando por el concilio de Jerusalén (Ac 15) hasta el concilio Vaticano II; puede convocar sínodos diocesanos y posee en la vida religiosa una tradición capitular antiquísima, donde los hermanos o hermanas se reúnen cada tres o cuatro años para debatir y dialogar sobre los temas que les afectan y escoger nuevos responsables.

¡Qué bonito sería que las iglesias diocesanas nos encontrásemos con periodicidad para celebrar la fe común y compartir inquietudes y puntos de vista sobre temas de interés! Generaría un mutuo conocimiento que facilitaría mucho la comunión y la colaboración, además de ser un signo visible de presencia fraterna en medio de nuestro mundo.

El Señor Jesús vino para reunir a las ovejas dispersas de pueblo de Israel y escogió a doce apóstoles como signo del encuentro de las doce tribus de Israel. Y los escogió muy diversos e incluso enfrentados ideológicamente, para que fueran una parábola de reconciliación con Jesús en medio. Este es un buen modelo para la Iglesia: personas y grupos muy diferentes e incluso divergentes, que pueden convivir y amarse porque está Jesús en medio de ellos. Cuando Jesús y su Espíritu están presentes, reina el espíritu de diálogo y la mutua comprensión y comunicación.

Fray Josep Manuel Vallejo

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)