La dimensió espiritual de la sinodalitat

  L’Esperit Sant genera comunió i comunicació. El primer efecte de la Pentecosta, a més de joia i valentia, és que els diversos s’entenien en les seves pròpies llengües, gràcies a la presència de l’Amor (Ac 2). Per tant, un signe clar de la presència de l’Esperit Sant és l’obertura al diàleg i a la […]

03 Febr, 2022
Òscar Martí

 

L’Esperit Sant genera comunió i comunicació. El primer efecte de la Pentecosta, a més de joia i valentia, és que els diversos s’entenien en les seves pròpies llengües, gràcies a la presència de l’Amor (Ac 2).

Per tant, un signe clar de la presència de l’Esperit Sant és l’obertura al diàleg i a la comunicació. I això demana humilitat, respecte, capacitat d’escolta… Relativitzar les mateixes conviccions sense intentar imposar-les… Quin record més bonic d’aquelles reunions de comunitat on expressàvem les opinions amb modèstia, escoltant amb atenció les opinions dels altres, sense pressions perquè s’acceptés lo meu…, fins que, a poc a poc, anava surant el consens fruit de la cessió per part de cadascú. Era una gran escola per aprendre a parlar i a escoltar, tot cercant la voluntat de Déu.

Perquè previ al “caminar junts” hi ha “el fet d’escoltar-se junts” per discernir el que convé i la direcció en la qual s’ha de caminar. Ja que l’Esperit Sant pot parlar en l’oració, en una revelació personal, però, normalment, parla a través dels altres o dels signes dels temps. Per això, cal escoltar tothom, perquè Déu, a vegades, parla pel més jove, com deia sant Benet. I cal escoltar la realitat, allò que ens està dient Déu amb el que passa.

L’Església té una gran tradició sinodal des dels inicis, començant pel concili de Jerusalem (Ac 15) fins al concili Vaticà II, pot convocar sínodes diocesans i posseeix en la vida religiosa una tradició capitular antiquíssima, on els germans o germanes es reuneixen cada tres o quatre anys per debatre i dialogar sobre els temes que els afecten i escollir nous responsables.

Que bonic que seria que les esglésies diocesanes ens trobéssim amb periodicitat per celebrar la fe comuna i compartir inquietuds i punts de vista sobre qüestions d’interès! Generaria un mutu coneixement que facilitaria molt la comunió i la col·laboració, a més de ser un signe visible de presència fraterna enmig del nostre món.

El Senyor Jesús va venir a aplegar les ovelles disperses de poble d’Israel i va escollir dotze apòstols com a signe de l’aplec de les dotze tribus d’Israel. I els va escollir ben diversos i fins i tot enfrontats ideològicament, perquè fossin una paràbola de reconciliació amb Jesús al mig. Aquest és un bon model per a l’Església: persones i grups molt diferents i fins i tot divergents, que poden conviure i estimar-se perquè hi ha Jesús enmig d’ells. Quan Jesús i el seu Esperit estan presents, regna l’esperit de diàleg i la mútua comprensió i comunicació.

Fra Josep Manuel Vallejo

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)