La dimensió espiritual de la sinodalitat

L’Esperit Sant genera comunió i comunicació. El primer efecte de la Pentecosta, a més de joia i valentia, és que els diversos s’entenien en les seves pròpies llengües, gràcies a la presència de l’Amor (Ac 2).

Per tant, un signe clar de la presència de l’Esperit Sant és l’obertura al diàleg i a la comunicació. I això demana humilitat, respecte, capacitat d’escolta… Relativitzar les mateixes conviccions sense intentar imposar-les… Quin record més bonic d’aquelles reunions de comunitat on expressàvem les opinions amb modèstia, escoltant amb atenció les opinions dels altres, sense pressions perquè s’acceptés lo meu…, fins que, a poc a poc, anava surant el consens fruit de la cessió per part de cadascú. Era una gran escola per aprendre a parlar i a escoltar, tot cercant la voluntat de Déu.

Perquè previ al “caminar junts” hi ha “el fet d’escoltar-se junts” per discernir el que convé i la direcció en la qual s’ha de caminar. Ja que l’Esperit Sant pot parlar en l’oració, en una revelació personal, però, normalment, parla a través dels altres o dels signes dels temps. Per això, cal escoltar tothom, perquè Déu, a vegades, parla pel més jove, com deia sant Benet. I cal escoltar la realitat, allò que ens està dient Déu amb el que passa.

L’Església té una gran tradició sinodal des dels inicis, començant pel concili de Jerusalem (Ac 15) fins al concili Vaticà II, pot convocar sínodes diocesans i posseeix en la vida religiosa una tradició capitular antiquíssima, on els germans o germanes es reuneixen cada tres o quatre anys per debatre i dialogar sobre els temes que els afecten i escollir nous responsables.

Que bonic que seria que les esglésies diocesanes ens trobéssim amb periodicitat per celebrar la fe comuna i compartir inquietuds i punts de vista sobre qüestions d’interès! Generaria un mutu coneixement que facilitaria molt la comunió i la col·laboració, a més de ser un signe visible de presència fraterna enmig del nostre món.

El Senyor Jesús va venir a aplegar les ovelles disperses de poble d’Israel i va escollir dotze apòstols com a signe de l’aplec de les dotze tribus d’Israel. I els va escollir ben diversos i fins i tot enfrontats ideològicament, perquè fossin una paràbola de reconciliació amb Jesús al mig. Aquest és un bon model per a l’Església: persones i grups molt diferents i fins i tot divergents, que poden conviure i estimar-se perquè hi ha Jesús enmig d’ells. Quan Jesús i el seu Esperit estan presents, regna l’esperit de diàleg i la mútua comprensió i comunicació.