El Espíritu y la sinodalidad

  En el proceso sinodal al que el papa Francisco ha convocado a la Iglesia, la celebración del Pentecostés adquiere una importancia muy especial. Como evidenció el mismo Papa en la reflexión que hizo previa a la apertura oficial de los trabajos del sínodo: «el Sínodo es un momento eclesial, y el protagonista del Sínodo […]

03 Jun, 2022
Òscar Martí

 

En el proceso sinodal al que el papa Francisco ha convocado a la Iglesia, la celebración del Pentecostés adquiere una importancia muy especial. Como evidenció el mismo Papa en la reflexión que hizo previa a la apertura oficial de los trabajos del sínodo: «el Sínodo es un momento eclesial, y el protagonista del Sínodo es el Espíritu Santo. Si no está el Espíritu, no habrá Sínodo… Porque tenemos necesidad del Espíritu, del aliento siempre nuevo de Dios, que libera de toda cerrazón, reviva lo que está muerto, desata las cadenas y difunde la alegría». En la misma línea, el documento de la Comisión Teológica Internacional sobre la sinodalidad afirma que “La acción del Espíritu en la comunión del Cuerpo de Cristo y en el camino misionero del Pueblo de Dios es el principio de la sinodalidad.” (n. 46).

El Espíritu, en efecto, es lo que está detrás de los diversos aspectos que se conjugan en una Iglesia sinodal. En primer lugar, su unción en el bautismo y la confirmación nos confieren a todos los cristianos la misma dignidad de hijos e hijas de Dios, que nos permite invocarlo cómo Jesús: “¡Abbà, Padre!” y que es la base de nuestra fraternidad: “solo tenéis un Padre y un guía, y todos vosotros sois hermanos”. Nos permite, pues, “caminar juntos”, sin que nadie se considere superior a los demás. En todo caso, si alguien quiere ser el primero, o ha sido situado en un lugar de autoridad, “se tiene que hacer servidor de todos” (Mc 9,35).

Por otro lado, el mismo Espíritu es quien suscita los diversos dones, ministerios y carismas que edifican y renuevan continuamente la Iglesia y hace que se pongan al servicio de todo el Cuerpo y de la vida del mundo. Es el gran creador de la comunión en la diversidad.

Finalmente, la tradición atribuye también al Espíritu el sensus fidei, que otorga a cada bautizado la sensibilidad para captar lo que sintoniza con el evangelio y lo que en cambio le es contrario. Es la base del discernimiento en la Iglesia para que se mantenga fiel a Jesucristo frente a las novedades y retos de la historia, lo que nos permite leer los “signos de los tiempos y de los lugares”. El discernimiento es uno de los pilares de la sinodalidad a todos los niveles. No se trata solo de aplicar leyes y/o de decidir por votación o por sumisión: se trata de discernir lo que el Espíritu nos pide en estos momentos, escuchándonos y escuchando al mundo.

En este Pentecostés, pues, invoquemos con fuerza el Espíritu para que el Sínodo sea realmente un «aliento fresco» para la Iglesia. Lo podemos hacer con la plegaria del papa Francisco: «Ven, Espíritu Santo. Tú que suscitas lenguas nuevas y pones en los labios palabras de vida, líbranos de convertirnos en una Iglesia de museo, hermosa pero muda, con mucho pasado y poco futuro. Ven en medio nuestro, para que en la experiencia sinodal no nos dejemos abrumar por el desencanto, no diluyamos la profecía, no terminemos por reducirlo todo a discusiones estériles. Ven, Espíritu de amor, dispón nuestros corazones a la escucha. Ven, Espíritu de santidad, renueva al santo Pueblo de Dios. Ven, Espíritu creador, renueva la faz de la tierra”.

Màxim Muñoz Duran, claretiano

P. Màxim Muñoz Duran, cmf

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Todo el que se enaltece será humillado; y el que se humilla será enaltecido.

(Lc 15,1.7-11)