Covid-19 y narración bíblica

  En diciembre del 2019, en la ciudad china de Wuhan, se identifican los primeros casos de una enfermedad llamada Covid-19 ocasionada por un nuevo tipo de coronavirus. A día de hoy ha sido declarada como pandemia por la Organización Mundial de la Salud. La enfermedad tiene una fuerte carga simbólica en sí misma. La […]

19 Mar, 2020
Òscar Martí

 

En diciembre del 2019, en la ciudad china de Wuhan, se identifican los primeros casos de una enfermedad llamada Covid-19 ocasionada por un nuevo tipo de coronavirus. A día de hoy ha sido declarada como pandemia por la Organización Mundial de la Salud.

La enfermedad tiene una fuerte carga simbólica en sí misma. La lectura que se hace alcanza todo aquello que tiene relación con la vida humana. La narración bíblica también va acompañada de una fuerte carga simbólica, sobre todo en el llamado Antiguo Testamento donde enfermedad, enfermos, sufrimiento, aparecen a menudo.

El trasfondo histórico de tales narraciones se tiene que entender desde una mentalidad y realidad que no es la nuestra, y contextualizada en un tiempo concreto. Me fijo en Ex 7,8-11,10: las plagas de Egipto. En un marco de profundas desigualdades y servidumbres sociales (hebreo, equivale a marginado); en un marco antropoteológico de hechos extraordinarios (milagros), perspectiva del desierto (dificultades), de inicio como pueblo-comunidad (los orígenes), liderazgo (Moisés), intervención gratuita del Dios de Israel, y con un doble cierre: institución de la Pascua y el canto de María, cap. 15. Tal narración, seguramente, adquiere su composición definitiva en el siglo VII a. C., influenciada por la experiencia de la caída del Reino del Norte en el siglo VIII a. C. Una experiencia de desastre.

Brevemente, demasiado… Tres ejes: el Dios bíblico es liberador en sentido antropológico y teológico, tensión-duda-resolución, y la mirada interesada del texto: la vida (relato de la Pascua) viene de este Dios a quien se describe y se alaba, cap. 15. No olvidemos que en ninguno de estos tres ejes hay pasividad por parte de ningún personaje: ni el faraón (¡muy diferente del de la historia de José!), ni Moisés, ni el pueblo, ni Jahvè, ni… Cada cual juega un papel, el suyo, acertado, o no: quizás el relato nos invita a revisar el nuestro.

La enfermedad, acontecida pandemia, es un elemento desestabilizador a nivel personal, social, global: impacta todos los ámbitos de la vida, con consecuencias dramáticas, afectando gravemente las personas y situaciones más desvalidas, pone de relieve la soledad, el desconcierto, la duda, el coraje, la solidaridad, etc. Como en el relato del Éxodo, hay de todo. Pero merece la pena recordar la tesis bíblica, interesada nunca descubierta del todo: Dios es, está, y es providente; a pesar de que a menudo, no lo parezca.

Rosa M. Boixareu

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

En la casa de mi Padre hay muchas moradas.

(Jn 14,1-6)