Covid-19 y narración bíblica

  En diciembre del 2019, en la ciudad china de Wuhan, se identifican los primeros casos de una enfermedad llamada Covid-19 ocasionada por un nuevo tipo de coronavirus. A día de hoy ha sido declarada como pandemia por la Organización Mundial de la Salud. La enfermedad tiene una fuerte carga simbólica en sí misma. La […]

19 Mar, 2020
Òscar Martí

 

En diciembre del 2019, en la ciudad china de Wuhan, se identifican los primeros casos de una enfermedad llamada Covid-19 ocasionada por un nuevo tipo de coronavirus. A día de hoy ha sido declarada como pandemia por la Organización Mundial de la Salud.

La enfermedad tiene una fuerte carga simbólica en sí misma. La lectura que se hace alcanza todo aquello que tiene relación con la vida humana. La narración bíblica también va acompañada de una fuerte carga simbólica, sobre todo en el llamado Antiguo Testamento donde enfermedad, enfermos, sufrimiento, aparecen a menudo.

El trasfondo histórico de tales narraciones se tiene que entender desde una mentalidad y realidad que no es la nuestra, y contextualizada en un tiempo concreto. Me fijo en Ex 7,8-11,10: las plagas de Egipto. En un marco de profundas desigualdades y servidumbres sociales (hebreo, equivale a marginado); en un marco antropoteológico de hechos extraordinarios (milagros), perspectiva del desierto (dificultades), de inicio como pueblo-comunidad (los orígenes), liderazgo (Moisés), intervención gratuita del Dios de Israel, y con un doble cierre: institución de la Pascua y el canto de María, cap. 15. Tal narración, seguramente, adquiere su composición definitiva en el siglo VII a. C., influenciada por la experiencia de la caída del Reino del Norte en el siglo VIII a. C. Una experiencia de desastre.

Brevemente, demasiado… Tres ejes: el Dios bíblico es liberador en sentido antropológico y teológico, tensión-duda-resolución, y la mirada interesada del texto: la vida (relato de la Pascua) viene de este Dios a quien se describe y se alaba, cap. 15. No olvidemos que en ninguno de estos tres ejes hay pasividad por parte de ningún personaje: ni el faraón (¡muy diferente del de la historia de José!), ni Moisés, ni el pueblo, ni Jahvè, ni… Cada cual juega un papel, el suyo, acertado, o no: quizás el relato nos invita a revisar el nuestro.

La enfermedad, acontecida pandemia, es un elemento desestabilizador a nivel personal, social, global: impacta todos los ámbitos de la vida, con consecuencias dramáticas, afectando gravemente las personas y situaciones más desvalidas, pone de relieve la soledad, el desconcierto, la duda, el coraje, la solidaridad, etc. Como en el relato del Éxodo, hay de todo. Pero merece la pena recordar la tesis bíblica, interesada nunca descubierta del todo: Dios es, está, y es providente; a pesar de que a menudo, no lo parezca.

Rosa M. Boixareu

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)