Covid-19 i narració bíblica

  El desembre del 2019, a la ciutat xinesa de Wuhan, s’hi identifiquen els primers casos d’una malaltia anomenada Covid-19 ocasionada per un nou tipus de coronavirus. A dia d’avui ha sigut declarada com a pandèmia per la Organització Mundial de la Salut. La malaltia té una forta càrrega simbòlica en si mateixa. La lectura […]

19 Març, 2020
Òscar Martí

 

El desembre del 2019, a la ciutat xinesa de Wuhan, s’hi identifiquen els primers casos d’una malaltia anomenada Covid-19 ocasionada per un nou tipus de coronavirus. A dia d’avui ha sigut declarada com a pandèmia per la Organització Mundial de la Salut.

La malaltia té una forta càrrega simbòlica en si mateixa. La lectura que hom en fa abasta tot allò que té relació amb la vida humana. La narració bíblica també va acompanyada d’una forta càrrega simbòlica, sobretot a l’anomenat Antic Testament on malaltia, malalts, patiment, sovintegen.

El rerefons històric de tals narracions s’han d’entendre des d’una mentalitat i realitat que no és la nostra i contextualitzada en un temps concret. Em fixo en Ex 7,8-11,10: les plagues d’Egipte. En un marc de profundes desigualtats i servituds socials (hebreu, equival a marginat); en un marc antropoteològic de fets extraordinaris (miracles), perspectiva del desert (dificultats), d’inici com a poble-comunitat (els orígens), lideratge (Moisès), intervenció gratuïta del Déu d’Israel, i amb un doble tancament: institució de la Pasqua i el cant de Maria, cap 15. Tal narració, segurament, adquireix la seva composició definitiva al segle VII aC, influenciada per l’experiència de la caiguda del Regne del Nord al segle VIII aC. Una experiència de desastre.

Breument, massa… Tres eixos: el Déu bíblic és alliberador en sentit antropològic i teològic, tensió-dubte-resolució, i la mirada interessada del text: la vida (relat de la Pasqua) ve d’aquest Déu a qui es descriu i es lloa, cap. 15. No oblidem que en cap d’aquests tres eixos hi ha passivitat per part de cap personatge: ni el faraó (ben diferent del de la història de Josep!), ni Moisès, ni el poble, ni Jahvè, ni… Cadascú juga un paper, el seu, encertat, o no: potser el relat ens convida a revisar el nostre.

La malaltia, esdevinguda pandèmia, és un element desestabilitzador a nivell personal, social, global: afecta tots els àmbits de la vida, amb conseqüències dramàtiques, afectant greument les persones i situacions més desvalgudes, posa de relleu la solitud, el desconcert, el dubte, el coratge, la solidaritat, etc. Com al relat d’Èxode, hi ha de tot. Però val la pena recordar la tesi bíblica, interessada mai descoberta del tot: Déu és, hi és, i és provident; malgrat, sovint, no ho sembli.

Rosa M. Boixareu

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)