Una vida entregada a los demás

La misionera comboniana Expedita Pérez lleva 15 años trabajando con los más pobres de entre los pobres y asegura que “Jesús sigue en Egipto entre los niños refugiados”

25 Feb, 2020
Església de Barcelona

La de esta misionera comboniana es una vida entregada a los demás. Expedita Pérez pasó 8 años en Sudán, 7 en Egipto y ahora se prepara para su nuevo destino. Conoció Sudán cuando aún no había nacido Sudán del Sur. En el país africano trabajó con los más pobres de entre los pobres y fue testigo de muchas injusticias. Así lo explica para Rome Reports “Los sudaneses del Sur y los cristianos eran ciudadanos de tercera o cuarta categoría. Además en aquel tiempo había una persecución muy visible. Cada diciembre en las fiestas de Navidad, el gobierno mandaba los tanques para arrasar las capillas, hechas de cañas, donde los cristianos celebraban y se los llevaban al desierto donde no había agua ni nada”.

Egipto: segundo destino de Expedita

La violencia institucional provocó que muchas de estas personas emigraran buscando la paz fuera de su propio país. Sudaneses y también eritreos llegaban por miles a Egipto, precisamente el segundo destino de Expedita. Allí la misionera trabajó con estos refugiados, sobre todo, volcada con los más pequeños. “Jesús sigue en Egipto porque Él es la Encarnación. Donde hay alguien hambriento, hay alguien con sed, alguien necesitado, allí está Él” asegura.

En Egipto Expedita también fue testigo de la violencia y la discriminación contra los cristianos. Uno de los últimos ataques que vivió fue este, contra la iglesia de San Marcos en Alejandría. Dice que los cristianos egipcios no tienen miedo al martirio. “La gente cristiana que trabajaba con nosotros casi llorando nos decían: «Hermana yo tenía que haber estado allí,  pero al tener que venir a trabajar aquí, no fui pero yo tenía que haber estado allí y ser hoy un mártir de mi fe»” relata Expedita.

Convivencia entre religiones

De acuerdo con su experiencia, Expedita explica que la convivencia cotidiana entre personas de distintas religiones es normal pero los extremistas hacen demasiado ruido, especialmente, cuando están en los gobiernos. Sudán y Egipto son dos ejemplos de ello, dos países donde los cristianos celebran su fe intranquilos. “Yo me sorprendo de que no haya gente mirando hacia la puerta. Porque nuestra experiencia en Sudán y en Egipto es que, aunque nadie deja de ir a las celebraciones por miedo, todos tenemos un ojo en la puerta” explica la misionera comboniana.

El próximo destino de la religiosa es Turquía. Allí de nuevo trabajará con inmigrantes y refugiados, víctimas de nuevas guerras que multiplican las heridas en el rostro de la Humanidad. Por suerte, hay personas como Expedita que consagran su vida a curarlas.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La planta que no haya plantado mi Padre celestial, será arrancada de raíz.

(Mt 15,1-2.10-14)