Una vida lliurada als altres

La missionera comboniana Expedita Pérez porta 15 anys treballant amb els més pobres d'entre els pobres i assegura que “Jesús segueix a Egipte entre els nens refugiats”

La d’aquesta missionera comboniana és una vida lliurada als altres. Expedita Pérez va passar 8 anys a Sudan, 7 a Egipte i ara es prepara per a la seva nova destinació. Va conèixer Sudan quan encara no havia nascut Sudan del Sud. Al país africà va treballar amb els més pobres d’entre els pobres i va ser testimoni de moltes injustícies. Així ho explica per a Rome Reports “Els sudanesos del Sud i els cristians eren ciutadans de tercera o quarta categoria. A més en aquell temps hi havia una persecució molt visible. Cada desembre en les festes de Nadal, el govern manava els tancs per arrasar les capelles, fetes de canyes, on els cristians celebraven i se’ls emportaven al desert on no hi havia aigua ni res”.

Egipte: segona destinació d’Expedita

La violència institucional va provocar que moltes d’aquestes persones emigressin buscant la pau fora del seu propi país. Sudanesos i també eritreus arribaven per milers a Egipte, precisament la segona destinació d’Expedita. Allí la missionera va treballar amb aquests refugiats, sobretot, bolcada amb els més petits. “Jesús segueix a Egipte perquè Ell és l’Encarnació. On hi ha algú afamat, hi ha algú amb set, algú necessitat, allà està Ell” assegura.

A Egipte Expedita també va ser testimoni de la violència i la discriminació contra els cristians. Un dels últims atacs que va viure va ser aquest, contra l’església de Sant Marc a Alexandria. Diu que els cristians egipcis no tenen por al martiri. “La gent cristiana que treballava amb nosaltres gairebé plorant ens deien: «Germana jo havia d’haver estat allà, però en haver de venir a treballar aquí, no vaig ser-hi però jo havia d’haver estat allà i ser avui un màrtir de la meva fe»” relata Expedita.

Convivència entre religions

D’acord amb la seva experiència, Expedita explica que la convivència quotidiana entre persones de diferents religions és normal però els extremistes fan massa soroll, especialment, quan estan en els governs. Sudan i Egipte són dos exemples d’això, dos països on els cristians celebren la seva fe intranquils. “Jo em sorprenc que no hi hagi gent mirant cap a la porta. Perquè la nostra experiència a Sudan i a Egipte és que, tot i que ningú deixa d’anar a les celebracions per por, tots tenim un ull a la porta” explica la missionera comboniana.

La pròxima destinació de la religiosa és Turquia. Allà de nou treballarà amb immigrants i refugiats, víctimes de noves guerres que multipliquen les ferides en el rostre de la Humanitat. Per sort, hi ha persones com l’Expedita que consagren la seva vida a curar-les.

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...