«Ser canónigo no es un honor sino un servicio»

Cinco nuevos canónigos toman posesión en la Catedral de Barcelona ante el Cardenal Omella

04 Mar, 2019

Fotografía: Dr. Guillermo Simon

Mn. Santiago Bueno Salinas, Mn. Joan Galtés Pujol, Mn. Miquel Ramón Fuentes, Mn. Joan Rodríguez Gómez y Mn. Felip-Juli Rodríguez Piñel. Estos son los cinco nuevos canónigos de la Catedral de Barcelona. Un acto que ha llenado la sede barcelonesa de amigos, compañeros y feligreses que no se querían perder la toma de posesión. “No es un honor ser canónigo. El honor es servir en el pueblo de Dios”. Así describía el cardenal Omella la tarea que tendrán que hacer los nuevos canónigos.

El juramento

En la Sala Capitular los cinco nuevos canónigos hicieron la profesión de fe y el juramento capitular que los ata a la catedral a partir de ahora. Lo hicieron ante el Cardenal Omella. Así,  tocando el libro de los Evangelios, dijeron: Que por eso Dios me ayude y estos Santos Evangelios de Dios.

La silla coral

Después del rito, el séquito, cerrado por el arzobispo de Barcelona, se encaminaba por la nave central al coro de la catedral. Llegados todos van hacer inclinación; los canónigos nuevos con los padrinos, ocupaban cuatro bancos dispuestos ante la cátedra del obispo; así los canónigos ocupan sus lugares a el coro, y se sientan por primera vez, en la silla coral.

“Somos conscientes que se nos grita a servir la catedral que es la iglesia principal y matriz del obispado”. Así lo explicaba Mn. Joan Galtés en sus palabras de agradecimiento. Los abrazos a los tres obispos despidieron, con grandes aplausos, la toma de posesión. Cinco nuevos canónigos se preparan para la acogida de los otros, por la liturgia, la devoción a los santos, la participación en la Eucaristía, la recepción del sacramento de la penitencia y la confirmación, y también, la ayuda a los pobres. Personas que colaborarán en la intensa vida de la Catedral.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)