«Ser canonge no és un honor sinó un servei»

Fotografia: Dr. Guillermo Simon

Mn. Santiago Bueno Salinas, Mn. Joan Galtés Pujol, Mn. Miquel Ramón Fuentes, Mn. Joan Rodríguez Gómez i Mn. Felip-Juli Rodríguez Piñel. Aquests són els cinc nous canonges de la Catedral de Barcelona. Un acte que ha omplert la seu barcelonina d’amics, companys i feligresos que no es volien perdre la presa de possessió. “No és un honor ser canonge. L’honor és servir al poble de Déu”. Així descrivia el cardenal Omella la tasca que hauran de fer els nous canonges.

El jurament

A la Sala Capitular els cinc nous canonges van fer la professió de fe i el jurament capitular que els lliga a la catedral a partir d’ara. Ho van fer davant el Cardenal Omella. Així,  tocant el llibre dels Evangelis, van dir: Que per això Déu m’ajudi i aquests Sants Evangelis de Déu.

La cadira coral

Després del ritu, el seguici, tancat per l’arquebisbe de Barcelona, s’encaminava per la nau central al cor de la catedral. Arribats tots van fer inclinació; els canonges nous amb els padrins, ocupaven quatre bancs disposats davant la càtedra del bisbe; així els canonges ocupen els seus llocs al cor, i s’hi asseuen per primera vegada, a la cadira coral.

“Som conscients que se’ns crida a servir la catedral que és l’església principal i matriu del bisbat”. Així explicava Mn. Joan Galtés en les seves paraules d’agraïment. Les abraçades als tres bisbes van acomiadar, amb grans aplaudiments, la presa de possessió. Cinc nous canonges es preparen per a l’acolliment dels altres, per la litúrgia, la devoció als sants, la participació en l’Eucaristia, la recepció del sagrament de la penitència i la confirmació, i també, l’ajuda als pobres. Persones que col·laboraran en la intensa vida de la Catedral.