Se presenta el libro «Cristians, tanmateix»

Ruth Giordano, Salvador Pié y el autor, Josep Gil, fueron los encargados de conducir el acto

25 Ene, 2019
Església de Barcelona

“Cada esfuerzo es una oportunidad, y la de hoy lo ha estado”. Con estas palabras de Ruth Giordano, pastora bautista, se inició la presentación del libro Cristians, tanmateix que tuvo lugar a la Fundación Joan Maragall. Un libro para romper con la configuración de la Iglesia clerical y llegar a una estructura laical. “Con fuerza y convicción”, así lo definía. Ahora bien, Giordano también afirmaba que no se trata de un libro “políticamente correcto”.

Así, el acto fue a cargo de Ruth Giordano; Salvador Pié, profesor emérito de la Facultad de Teología de Cataluña y rector de la basílica de Santa María del Mar de Barcelona y, finalmente, Josep Gil Ribas, autor del libro.

“Soy cristiano”

En la primera intervención, Giordano hizo un recorrido de lo más destacado de cada capítulo del libro. Subrayó que lo había llevado a “visionar al escritor”. Es decir, sin haber establecido contacto con él, conocerlo. Y es que, al final, la pastora explicaba que “ser cristianos es reconocer que Dios quiere y ha derramado su sangre por nosotros”. Eso sí, con la capacidad de confesar “soy cristiano” en el entorno, sin miedo.

El pilar de la Iglesia

Ruth Giordano, siguiendo el libro, también subrayó el hecho de que es necesaria la comunión dentro de la Iglesia. Añadió que esta “es sensible a las diferentes tradiciones, pero no derrocada en la tradición eclesiástica”.  Este desafío de la laicidad implica, pues, “una visión correcta de la variedad , de mirar y aceptar al otro”.

Así, uno de los puntos clave del libro es ver Europa como un “campo de misión, no de proselitismo”. De este modo, iría de la mano pasar de una Iglesia estructural, jerárquica, a local. Este hecho, pues, lo remarcó nuevamente Salvador Pié, a quien le pareció interesante la propuesta de revertir la pirámide. “El pilar tienen que ser los bautizados” – explicaba- “uno de los puntos álgidos es la madurez”. Es decir, la madurez consiste al reconocer que “solo hay una dignidad en la Iglesia: estar bautizado”. Se trataría, por lo tanto, de romper las cadenas jerárquicas, contrarias al mensaje central de Jesús.

Finalmente, otro punto destacable fue lo del papel de la mujer. Giordano, siguiendo las palabras de Gil, comentaba que es un “tema pendiente”. Subrayaba “podemos participar en todo por igual como mujeres, y es necesaria la reflexión”.

La proximidad del autor

Quien también afirmó que, al leer el libro, parecía que estuviera hablando con el propio autor, fue Salvador Pié. Y es que Gil, solo al iniciar su intervención, agradeció personalmente la presencia de todos. Mirando uno por uno los ojos de los presentes, decía “gracias”. Y humildemente dijo: “ojalá, este hombre que os habla aquí, pudierais decir de aquí unos años que este hombre es cristiano, ya tendría suficiente”.

El mismo Gil, pues, comentó que denunciaba “la estructura clerical de la Iglesia”. Así, reforzaba el argumento de que “es un servicio, no para privilegiados”. También, argumentó la situación actual de las vocaciones. Finalmente, acabó diciendo que “el libro no pretende ser proselitista ni convertir a nadie”. Ahora bien, inevitablemente, no puede dejar de manifestar “la alegría de ser cristiano”.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)