Es presenta el llibre «Cristians, tanmateix»

Ruth Giordano, Salvador Pié i l'autor, Josep Gil, van ser els encarregats de conduir l'acte

25 Gen, 2019
Església de Barcelona

“Cada esforç és una oportunitat, i la d’avui ho ha estat”. Amb aquestes paraules de Ruth Giordano, pastora baptista, es va iniciar la presentació del llibre Cristians, tanmateix que va tenir lloc a la Fundació Joan Maragall. Un llibre per trencar amb la configuració de l’Església clerical i arribar a una estructura laïcal. “Amb força i convicció”, així el definia. Ara bé, Giordano també afirmava que no es tracta d’un llibre “políticament correcte”.

Així, l’acte va anar a càrrec de Ruth Giordano; Salvador Pié, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i rector de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona i, finalment, Josep Gil Ribas, autor del llibre.

“Sóc cristià”

En la primera intervenció, Giordano va fer un recorregut del més destacat de cada capítol del llibre. Va subratllar que l’havia portat a “visionar l’escriptor”. És a dir, sense haver establert contacte amb ell, conèixer-lo. I és que, al final, la pastora explicava que “ser cristians és reconèixer que Déu estima i ha vessat la seva sang per nosaltres”. Això sí, amb la capacitat de confessar “sóc cristià” en l’entorn, sense por.

El pilar de l’Església

Ruth Giordano, seguint el llibre, també va subratllar el fet que és necessària la comunió dins l’Església. Va afegir que aquesta “és sensible a les diferents tradicions, però no enderrocada en la tradició eclesiàstica”.  Aquest desafiament de la laïcitat implica, doncs, “una visió correcta de la varietat , de mirar i acceptar l’altre”.

Així, un dels punts clau del llibre és veure Europa com un “camp de missió, no de proselitisme”. D’aquesta manera, aniria agafat de la ma passar d’una Església estructural, jeràrquica, a local. Aquest fet, doncs, el va remarcar novament Salvador Pié, a qui li va semblar interessant la proposta de revertir la piràmide. “El pilar han de ser els batejats” – explicava- “un dels punts àlgids és la maduresa”. És a dir, la maduresa consisteix en reconèixer que “només hi ha una dignitat a l’Església: estar batejat”. Es tractaria, per tant, de trencar les cadenes jeràrquiques, contràries al missatge central de Jesús.

Finalment, un altre punt destacable va ser el del paper de la dona. Giordano, seguint les paraules de Gil, comentava que és un “tema pendent”. Subratllava “podem participar en tot per igual com a dones, i és necessària la reflexió”.

La proximitat de l’autor

Qui també va afirmar que, al llegir el llibre, semblava que estigués parlant amb el propi autor, va ser Salvador Pié. I és que Gil, només en iniciar la seva intervenció, va agrair personalment la presència de tots. Mirant un per un els ulls dels presents, deia “gràcies”. I humilment va dir: “tant de bo, aquest home que us parla aquí, poguéssiu dir d’aquí uns anys que aquest home és cristià, ja en tindria prou”.

El mateix Gil, doncs, va comentar que denunciava “l’estructura clerical de l’Església”. Així, reforçava l’argument que “és un servei, no per privilegiats”. També, va argumentar la situació actual de les vocacions. Finalment, va acabar dient que “el llibre no pretén ser proselitista ni convertir a ningú”. Ara bé, inevitablement, no pot deixar de manifestar “l’alegria de ser cristià”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)