Es presenta el llibre «Cristians, tanmateix»

“Cada esforç és una oportunitat, i la d’avui ho ha estat”. Amb aquestes paraules de Ruth Giordano, pastora baptista, es va iniciar la presentació del llibre Cristians, tanmateix que va tenir lloc a la Fundació Joan Maragall. Un llibre per trencar amb la configuració de l’Església clerical i arribar a una estructura laïcal. “Amb força i convicció”, així el definia. Ara bé, Giordano també afirmava que no es tracta d’un llibre “políticament correcte”.

Així, l’acte va anar a càrrec de Ruth Giordano; Salvador Pié, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i rector de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona i, finalment, Josep Gil Ribas, autor del llibre.

“Sóc cristià”

En la primera intervenció, Giordano va fer un recorregut del més destacat de cada capítol del llibre. Va subratllar que l’havia portat a “visionar l’escriptor”. És a dir, sense haver establert contacte amb ell, conèixer-lo. I és que, al final, la pastora explicava que “ser cristians és reconèixer que Déu estima i ha vessat la seva sang per nosaltres”. Això sí, amb la capacitat de confessar “sóc cristià” en l’entorn, sense por.

El pilar de l’Església

Ruth Giordano, seguint el llibre, també va subratllar el fet que és necessària la comunió dins l’Església. Va afegir que aquesta “és sensible a les diferents tradicions, però no enderrocada en la tradició eclesiàstica”.  Aquest desafiament de la laïcitat implica, doncs, “una visió correcta de la varietat , de mirar i acceptar l’altre”.

Així, un dels punts clau del llibre és veure Europa com un “camp de missió, no de proselitisme”. D’aquesta manera, aniria agafat de la ma passar d’una Església estructural, jeràrquica, a local. Aquest fet, doncs, el va remarcar novament Salvador Pié, a qui li va semblar interessant la proposta de revertir la piràmide. “El pilar han de ser els batejats” – explicava- “un dels punts àlgids és la maduresa”. És a dir, la maduresa consisteix en reconèixer que “només hi ha una dignitat a l’Església: estar batejat”. Es tractaria, per tant, de trencar les cadenes jeràrquiques, contràries al missatge central de Jesús.

Finalment, un altre punt destacable va ser el del paper de la dona. Giordano, seguint les paraules de Gil, comentava que és un “tema pendent”. Subratllava “podem participar en tot per igual com a dones, i és necessària la reflexió”.

La proximitat de l’autor

Qui també va afirmar que, al llegir el llibre, semblava que estigués parlant amb el propi autor, va ser Salvador Pié. I és que Gil, només en iniciar la seva intervenció, va agrair personalment la presència de tots. Mirant un per un els ulls dels presents, deia “gràcies”. I humilment va dir: “tant de bo, aquest home que us parla aquí, poguéssiu dir d’aquí uns anys que aquest home és cristià, ja en tindria prou”.

El mateix Gil, doncs, va comentar que denunciava “l’estructura clerical de l’Església”. Així, reforçava l’argument que “és un servei, no per privilegiats”. També, va argumentar la situació actual de les vocacions. Finalment, va acabar dient que “el llibre no pretén ser proselitista ni convertir a ningú”. Ara bé, inevitablement, no pot deixar de manifestar “l’alegria de ser cristià”.