Beatificación de 109 mártires claretianos en la Sagrada Família

Es la primera vez que la basílica acoge un acto de este estilo y también es la causa mayor de beatificación en una sola congregación en toda la historia

06 Oct, 2017
Església de Barcelona

Hace casi 70 años, en 1948, que comenzó un proceso de beatificación de 109 misioneros claretianos que fueron asesinados durante el inicio de la Guerra Civil, en 1936. «109 mártires que murieron dando su vida por ser religiosos y perdonando a sus asesinos […] fueron misioneros en todas las consecuencias «, explica P. Ricard Costa-Jussà, provincial de los misioneros Claretianos de Cataluña, en un encuentro con periodistas para explicar esta numerosa causa aprobada por el papa Francisco el 22 de diciembre 2016 y que la Sagrada Familia acogerá en el acto de Beatificaciones los «Mártires Claretianos Mateu Casals, sacerdote, Teófilo Casajús, estudiante, y Ferran Saperas, hermano, y 106 compañeros» y bajo el lema «Misioneros hasta el fin».

La solemne ceremonia en la basílica de Gaudí se celebrará el sábado 21 de octubre y estará presidida por el cardenal Angelo Amato, prefecto de la Congregación para las Causas de los Santos. También se han preparado dos actos más en el que participará la familia claretiana de todo el mundo. Viernes 20 de octubre, la tarde antes de la ceremonia en la Sagrada Familia, habrá una Vigilia de Oración en el Santuario del Cor de Maria presidida por el P. Mathew Vattamattam, superior general de los Misioneros Claretianos y domingo 22, al día siguiente de las beatificaciones, también en el Cor de Maria, habrá una eucaristía de Acción de Gracias presidida por el cardenal Juan José Omella.

En total 102 de estos mártires claretianos murieron en Cataluña, motivo por el cual se hace la celebración en Barcelona, ​​pero procedían de otras comunidades: Cervera – Mas Claret y Solsona (60), Vic (15), Lérida (11), Barcelona (8), Sabadell (8), Valencia (4) y Castro Urdiales – Cantabria (3). «Esta es la causa mayor de beatificación en una sola congregación», ha remarcado Costa-Jussà, quien también ha subrayado en el encuentro con los periodistas que se tratan de 109 testimonios de fe y de perdón al estilo de su fundador, San Antonio María Claret.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A quien me sirva, el Padre lo honrará.

(Jn 12,24-26)