Ricard Rodríguez: «Intentamos ser el hogar lejos del hogar, para la gente de mar»

El director del Apostolado del Mar de la Archidiócesis de Barcelona explica la asistencia a los marineros y llama a atender la periferia del mundo de la mar

18 Mar, 2021
Església de Barcelona

Este año, el Plan Pastoral Diocesano de la Iglesia de Barcelona invita a vivir el eje de la pobreza. Entender y saber donde está presente la llamada de los hermanos más vulnerables y cómo apoyar y acogerlos. Esta semana el director del Apostolado del Mar de la Archidiócesis de Barcelona Mn. Ricard Rodríguez, explica el servicio que ofrece Stella Maris a los marineros y trabajadores de la marina mercante que llegan al Puerto de Barcelona. 

Mn. Ricard Rodríguez, después de muchos años como capitán de marina mercante navegando por medio mundo, casado y con hijos, «sintió la llamada de Dios». Así, assegura que «encontré mi respuesta en el diaconado permanente, y mi salida fue a Stella Maris, donde llevo 37 años, y me siento muy a gusto».

Acogida al forastero

Stella Maris es el nombre con el que los marineros y trabajadores portuarios conocen del Apostolado del Mar, que ofrece un servicio de vivienda, transporte, atención religiosa y de información. Tal como explica Mn. Rodríguez, «queremos que sepan que tienen aquí un punto de referencia y que ante cualquier problema les daremos una mano». «Queremos ser el hogar lejos del hogar para aquellos que están en un lugar desconocido y extranjero».

Según expone, una de las tareas más «genuinas» es el hecho de ir a recibir todos aquellos barcos que llegan para atenderlos y darles la bienvenida a la ciudad y ponerse a su disposición. «Queremos ser el hogar lejos del hogar para aquellos que están en un lugar desconocido y extranjero», asegura.

Una periferia ignorada

Desde su posición como el director del Apostolado del Mar, hace un llamamiento a la sociedad, para que entienda que «el mundo de la mar es una periferia por excelencia». Una periferia con personas ignoradas que necesitan asistencia social y pastoral », explica. «No son ni feligreses de una parroquia ni habitantes de una ciudad. Sufren una gran pobreza afectiva, pobreza de no sentirse considerados», añade.

En la misma línea, Mn. Rodríguez invita a la Iglesia a reflexionar y ser consciente de que existe la gente de mar y que necesitan una acción pastoral. «La sociedad debe entender que tras el pescado que come y las mercancías que recibe está el esfuerzo de unos pescadores». «Estos tripulantes, son personas que llegan en un puerto con unas necesidades humanas. Por lo tanto, la comunidad y la sociedad debe facilitar todos los medios posibles para garantizar a estas personas la asistencia que requieran».

Testimonio: Ricard Rodríguez

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)